Text – Albert Roca. Fotografíes – Albert Roca-Arxiu Rita Roca.
“Sense filtres” i “Jo mai mai” en la seva tercera temporada són series en les que ha participat l’actriu Rita Roca. Té molt de carácter, enamorada de Catalunya i de rebre personatges ben diferents a ella mateixa.

Com arribes a l’interpretació?
Jo treballava de cambrera en un sushi. Quan acabava de deixar l’institut estava molt perduda i vivia a Cadaqués. Van venir a sopar unes americanes i em van preguntar sobre una recomanació per sopar, i els vaig dir que els cobrarien molt per menjar ben poc. Es van quedar a quadres, però els hi vaig caure tan be que em van dir que s’inspirarien per escriure un personatge. Em van agafar el meu contacte i mig any després em van cridar pel rodatge del curtmetratge “Ripe” a Riera de Gaiá a Tarragona. Va arribar molt lluny: premiat a Tribeca i pre nominat als Oscars. Era un projecte que havia sorgit del no-res i que s’havia fet molt gran. I saps el que més em va agradar?
Què?
Que no havia de respectar els guions ni les marques sino fer la meva. Em va agradar tant que vaig voler dedicar-me a l’interpretació. Vaig estudiar a l’estudi Karloff amb els dos anys de Diplomatura. Mentres anava al estudi Laura Jou.

I què et seduïa?
Moltes coses, com agafar confiança a l’haver de crear en el moment. Tot parteix d’una decisió, d’una manera de fer, on fins i tot les coses més subconscients són conscients. Com mous les mans, com t’asseus, quina cama poses primer, tot és una decisió. I això s’estén a la meva vida, on ho acabes analitzant tot. De fet des que soc actriu m’he tornat una persona més racional. I mira que soc molt emocional, d’aquestes persones que amb qualsevol cosa ploro. Però com a actriu em transformo en una persona més mental, més ordenada.
Hi ha una disfressa..
Quan s’interpreta ets un altre i realment és alliberador. Ja no soc la Rita, ja no tinc el seu cap ni els problemes seus. I és molt interessant perquè et treus una màscara per posar-te una altra, que també està trencada, I del que es tracta és entendre quines són aquestes fissures i d’on venen. Tractes de comprendre que això és per això, i diu “això així perquè li passa això aquí”. Et fas un mapa mental.

Quin personatge seria ideal?
Hauria de ser un personatge ben allunyat de mi, com una persona elitista, una pija de l’Opus, racista com la Blau a Jo mai mai, que, per cert, m’hagués agradat molt fer-lo. Em ve de gust personatges incòmodes, ja que fins ara els meus personatges són ben bons.
Un actor no deixa de ser actor inclòs en la vida quotidiana?
Actuar és comprimir la vida i saber treure les coses que no són importants. Una conversa de tres hores es converteix en tres minuts. Si ets capaç d’observar la vida per veure quins són els continguts que valen la pena esprémer, és molt fàcil interpretar. És molt maco quan entens. que no hi ha cap cosa que no puguis treure de tu. És un ofici molt maco però has d’estar ben preparat a nivell físic com mental.
A Jo mai mai un dels moments centrals és quan cantes amb la Violeta Madel «Tu fas» del Doctor Prats
Jo estic molt contenta. L’altre dia unes noies van penjar uns tiktoks amb les nostres cançons i és molt divertit de veure com la gent encara ho escolta. En aquest cas és molt especial, ja que jo havia sortit en el videoclip de “Caminem lluny”, i amb la sèrie es tancava el cercle. Però hi ha més coses, com que Doctor Prats i jo som de Terrassa, amb les meves primeres festes majors els havia anat a veure. La cançó la savia de memòria.
Aquella cançó reflectia la historia d’amor que tenies amb la teva companya
Per gravar aquella cançó vaig tenir un atac d’ansietat, no volia entrar a l’estudi perquè no havia cantat mai a la meva vida. Fixat que en el càsting havia cantat “Al·leluia” convençuda que no m’agafarien. Però gracies al Uri Garcia, vaig llençar-me a la piscina dient “Que surti el que hagi de sortir”. I com són aquestes coses, que m’ho vaig passar tant bé que no volia sortir d’allà i ja volia cantar més cançons.
Parlant ja de “Jo mai mai”, com va anar el rodatge en exteriors?
Em va encantar. Llàstima que vam haver de rodar en novembre, amb unes situacions del mes de juliol. Feia molt de fred. Imagina’t començar a rodar a Vic a les vuit del matí, en pantaló i maniga curta, passant molt de fred i tambe tenint en compte que soc molt fredolica.
El teu personatge té por de no ser estimada. Què penses sobre això?
En el meu cas tinc molta por de ser rebutjada. Des de sempre he sigut una noia molt bonica i em tiraven molt la canya de seguida. Va ser un dels motius pels que em vaig decidir a tallar-me els cabells. Volia que se’m valorés per algo més que una cara bonica i havia tingut molts problemes de salut mental amb això fins al punt de crear-me molta inseguretat, però mica en mica ho he anat superant.

En aquesta temporada de la sèrie es parlava dels prejudicis
Jo soc la primera a tenir molts prejudicis en diferents aspectes i no em costa reconèixer-ho. Tanmateix, hi ha prejudicis i prejudicis i també hi ha creences molt arrelades que poden incidir en el pensament de les persones, com per exemple el personatge de la Blau. I no és que tingui exactament prejudicis sinó creences marcades per la seva educació. En la història d’amor que tenim el personatge de la Violeta Madel i jo hi ha uns prejudicis inicials.
I us enamoreu…
És una història que pot pasar en colònies de persones que es coneixen. Al principi es vacil·len i de sobte amb això de “El roce hace el cariño”, acaba passant. En les colònies és un moment que la gent s’està descobrint i aquell entorn idíl·lic facilita que hi hagi històries d’amor, que tenen una data de caducitat. Per això t’has d’afanyar, viure intensament el moment.
Vas estar en un altre sèrie que reflectia els adolescents Sense filtres. Recollint el títol ho ets també?
No cal que ho digui jo, soc molt sense filtres. Parlant de la sèrie és la millor que he fet fins ara i que penso que no se la va reivindicar i promoure com caldria. Posa sobre la taula coses que costa de parlar-ne, però que són fonamentals.
Com era el teu personatge?
Jo era la millor amiga de l’Alicia, que tenia una situació d’abusos sexuals i de poder, amb una gravació on se la veia. La Luana actriu que interpreta la Alicia va fer una feina espectacular. Jo me’n recordo quan ens vam conèixer en la taula d’un bar, amb l’altre noi que havia de fer el nostre amic, el Xavi. Hi havia la coach i la directora i ja va veure que hi havia una connexió molt bona entre nosaltres. Ens havíem fet amics. De fet aquella mateixa setmana ja parlavem de fer plans, vam acabar de karaoke.

Tens referents?
Peter Brook és un mite i últimament estic rellegint moltes coses d’ell.
Recentment has rodat als Estats Units. Com ha anat?
Estic a punt de rodar la película que dona continuitat al meu primer curtmetratge Ripe! Una historia d’amor entre dues noies, ambientada sota el sol a la Costa Brava i co protagonitzada per la Lola Tung i amb la increíble Sandra Oh.
Quin projecte t’agradaria fer?
M’agradaria tenir el poder adquisitiu de produir. Un bon guió, reunir un bon equip, llogar una nau i tirar endavant un projecte. Fantasía máxima!

Deja una respuesta