Text – Redacció. Fotografíes – Silvia Poch.
El pròxim 4 de novembre, la Sala Atrium acull l’estrena de Avi, et trauré d’aquí, de la companyia Teatre Nu, una proposta que va connectar amb el públic al passat Festival Grec i que transforma una història familiar en una experiència escènica sobre la memòria, la identitat i la necessitat de reparar les injustícies del passat.
L’espectacle parteix del llibre homònim de Joan Pinyol, que reconstrueix la història del seu avi, Joan Colom, un republicà mort al final de la Guerra Civil les restes del qual van ser traslladades al Valle de los Caídos sense el coneixement ni el consentiment de la família. Anys després, el descobriment d’aquest fet va convertir la voluntat de recuperar les seves restes en una lluita per restituir la dignitat d’una persona i el dret d’una família a acomiadar-se’n.
Sota la direcció de Víctor Borràs Gasch, Àurea Márquez i Miquel Malirach assumeixen el repte d’interpretar múltiples personatges i donar vida a diferents moments històrics, des de la Guerra Civil i la postguerra fins a la Transició i el present. La peça combina testimonis, documents, cartes, cançons i elements de ficció poètica per construir un relat que oscil·la entre la intimitat d’una història familiar i la dimensió col·lectiva de la memòria.
Un treball interpretatiu al servei d’una història real
El dispositiu escènic de Avi, et trauré d’aquí posa el focus en la capacitat del teatre per donar cos i veu a allò que sovint queda fora dels relats oficials. Amb dos intèrprets que transiten per diferents personatges i registres, l’espectacle converteix els materials documentals en una experiència teatral que no es limita a reconstruir els fets, sinó que busca transmetre’n les conseqüències humanes.
La interpretació d’Àurea Márquez i Miquel Malirach articula aquest viatge entre generacions, records i silencis, mentre la direcció de Víctor Borràs Gasch construeix un llenguatge que combina el rigor del testimoni amb la força evocadora de la ficció.
El resultat és una peça que parteix d’un cas concret per obrir preguntes universals: què heretem de les històries que ens han precedit? Com es transmet el dolor d’una generació a una altra? I quin paper pot tenir l’art a l’hora de recuperar allò que ha estat silenciat?
Una proposta escènica que connecta passat i present
L’arribada de l’espectacle a la Sala Atrium representa una nova oportunitat per descobrir una peça que aborda la memòria històrica des d’una perspectiva íntima, sense perdre de vista la dimensió política i social dels fets que relata.
En un context en què la interpretació del passat continua generant debat, Avi, et trauré d’aquí reivindica el teatre com un espai de transmissió de la memòria, de reflexió i de trobada amb històries que encara necessiten ser explicades.
Deja una respuesta