Rodatge de FESTINA LENTE, el primer llargmetratge de Carlos Villafaina. Amb Nacho Sánchez, Telmo Irureta, Elena Irureta i Sandra Pujol

Text – Redacció. Fotografíes – Pol Rebaque.

Carlos Villafaina roda la seva òpera prima ‘Festina Lente’, protagonitzada per Nacho Sánchez i Telmo Irureta, i amb Elena Irureta i Sandra Pujol. Produïda per Astra Pictures (Espanya) i Saga Film (Bèlgica), la pel·lícula neix de l’experiència personal del director i guionista. Festina lente, és l’expressió llatina que significa «afanya’t a poc a poc», o «a poc a poc i bona lletra.»

Sinopsi:

David, un professor de música de trenta-dos anys, s’ha de fer càrrec del seu germà, Amador, amb paràlisi cerebral, quan la seva mare mor. Després d’anys de relació distant, David es debatrà entre la seva independència i la dependència del seu germà.

Queda en l’aire què succeirà amb la tutela d’Amador. Dos desconeguts es veuran forçats a conviure junts. David i Amador hauran de deixar enrere les seves diferències, reconciliar-se amb el passat que els ha separat per començar a veure’s com el que realment són: dos germans capaços de cuidar-se l’un a l’altre.

Rodada en diferents localitzacions de Catalunya, el director, Carlos Villafaina, explica sobre el seu primer llargmetratge: «Tinc un germà amb paràlisi cerebral. Per a mi, el meu germà Javier ha estat una càrrega durant molt de temps. Quan vam començar la secundària, ell, per primera vegada, anava a una escola ocupacional. Aquest va ser el moment en què les nostres diferències, marcades per la diversitat funcional, es van fer més evidents. Fins aleshores, el meu germà i jo havíem mantingut una relació de germans iguals i la discapacitat no havia estat rellevant. És llavors quan la nostra relació canvia i deixem de comportar-nos com a germans-amics i comencem a veure’ns en una relació en què a poc a poc jo em convertia en una figura paterna més. Visc aquesta experiència amb tanta responsabilitat que va sorgir la por a la mort dels meus pares. Què passaria quan jo fos responsable de la vida del meu germà? Seria capaç de fer-ho bé? Realment vull fer-ho? I el meu germà? Podria ser capaç de cuidar de mi també?»

Perquè sovint, simplement, hem volgut sentir-nos normals (si és que hi ha una cosa similar a la normalitat). Sentint una culpa comuna silenciosa que ens acompanya.

Creient que potser, des d’aquest punt en què ens reconeixem com a incapaços de la cura, és des d’on millor podem cuidar i cuidar-nos. Des d’aquesta òptica neix aquest projecte.

Aquesta pel·lícula està dirigida a aquelles persones que creuen que no saben cuidar i alhora són les que més han cuidat, i la vegada, promoure un cinema que reflecteixi la diversitat funcional de manera autèntica i honesta.»

El meu pare em deia que amb el meu germà la pressa no servia de res. Que calia afanyar-se lentament. «A poc a poc i bona lletra.» Aquest ha estat el nostre joc de velocitats. Jo frenètic en el meu constant moviment. Ell pausat en la seva inseparable quietud. Enmig, un buit en el qual mai ens trobàvem.»

Festina lente és una producció d’Astra Pictures (Espanya) i Saga Film (Bèlgica), amb el finançament de l’ICAA, el suport de l’ICEC i la participació de RTVE i 3CAT. Produïda amb el suport del Centre del Cinema i de l’Audiovisual (CCA) de la Federació Valònia-Brussel·les (FWB), la participació de BNP Paribas Fortis Film Finance i el suport del Tax Shelter del govern federal belga.