Eva Picazo: “Dies d’estiu i de pluja’ és un projecte fet amb molt d’amor”

Text – Albert Roca. Fotografies-Col·lectiu Espurnes- Arxiu Eva Picazo. Entrevista realitzada a l’Hotel Me Barcelona.

Aquest divendres s’estrena “Dies d’estiu i de pluja”, dirigida per Mireia Labazuy, Àlex Serra i Clàudia Vila Masvidal. La pel·lícula es va rodar fa 5 anys, a partir del projecte del col·lectiu Espurnes i que parla del retrobament de tres amics i els conflictes que sorgeixen entre ells. Eva Picazo, membre del col·lectiu Espurnes, és coguionista i coprotagonista.

Com surt la idea de la pel·lícula?

La pel·lícula sorgeix del treball de final de grau de sis joves de la Universitat Pompeu Fabra, que som el Col·lectiu Espurnes . Era una necessitat de veure pel·lícules, que parlessin de joves i representessin les inquietuds que nosaltres teníem en aquell moment. De fet, teníem l’edat dels personatges i volíem parlar del que ens turmentava, dels nostres dubtes. El que em trobava és que això passa a molts joves però no ho veia reflectit en el món audiovisual.

Neix també ja que moltes amistats que en aquell moment estaven transformant-se, uns amics de tota la vida. Amb ells s’havia construït la dinàmica de sortir, passar-s’ho bé i no realment parlar de les coses importants. Era més fàcil parlar del més important amb gent nova, que no amb la gent amb qui ja tenies una relació.

Com es va treballar la pel·lícula?

Entre sis persones persones: tres directores, dues guionistes i un director de foto, i vam crear la història. De manera paral·lela portàvem una versió del guió i l’aprovàvem entre tots. Era una història que s’anava creant i passant per les mans de tots.

Després va arribar el procés de creació amb els actors. Vam començar a fer assajos, que van contribuir a la creació d’algunes escenes i diàlegs per aconseguir un realisme més autèntic.

Els tres personatges es troben en un ambient de relax, però sorgeixen tensions

Hauria de ser un lloc per passar-ho bé, però quan estàs malament per dintre, és molt difícil fer veure que no passa res. Quan tens tres personatges, que estan passant per diferents moments, i que per diferents motius no estan bé amb ells mateixos, és més difícil estar bé entre ells. No es pot treure aquest malestar i fa que tot es desbordi.

El que passa és que en la relació que havien tingut no explicaven les seves coses. Arriben aquelles vacances, volen desconnectar i passar-s’ho bé, i no pensar en els seus problemes. I aquí sorgeix el conflicte, per explicar les seves coses.

Com definiries el teu personatge. Quins punts tens en comú amb ella?

L’Abril és un personatge molt extravertit i amb molta necessitat de validació, de rebre tot el que ella dona. Té moltes coses de mi, però ella és més esbojarrada i no pensa en les conseqüències. En això som ben diferents.

Han passat cinc anys del rodatge. Com ho has vist ara que s’estrena?

Amb molta il·lusió. La peli ha canviat molt des de que la vam escriure i nosaltres també però crec que el resultat és molt bonic. Ja teníem ganes que la gent la pugués veure després de tant de temps.

Parlem de tu en general: actriu, coguionista, directora.. Com et defineixes?

Faig moltes coses: direcció, guió, actriu i també faig música. M’agrada molt explorar diferents facetes. Però si hagués de definir-me soc actriu, guionista i en el futur exploraré més la faceta de directora.

Per finalitzar. Què pots dir al públic perquè vagin a veure la pel·lícula?

És una pel·lícula que surts amb ganes d’abraçar els teus amics i amb ganes de retrobar-te amb aquelles persones que potser fa molt de temps que no veus.