Biel Castaño: “És molt important el compromís social dels projectes de l’audiovisual”

Texto y Fotografías – Albert Roca. Entrevista realizada en el Hotel Me Barcelona.

La tercera temporada de “Jo mai mai”, que emet 3Cat  està centrada en les pors. Un dels personatges centrals dels adolescents és el de Tom, interpretat per Biel Castaño, que després dels inicis al Club Super 3, l’hem pogut veure a “Com si fos ahir”, i també a “FoQ. La nueva generación”.

Quan et ve la vocació d’actor?

A casa meva sempre hem estat molt connectats a l’art, cadascú a la seva manera.Vaig començar a l’escola a fer teatre a l’extraescolar. Desde ben petit que m’ha encantat veure moltes pel·lícules i sèries, sol o acompanyat pels meus pares. Ells sempre en posaven pel·lícules que els hi agraden molt i clàssics de la seva època. Des d’aleshores em vaig afeccionar molt a veure sèries i pel·lícules.

I com afeccionat a veure seies, en quina t’imaginaries formar part?

Stranger Things. La vaig començar a veure quan tenia dotze anys i aquest any ha estat la darrera temporada, i jo amb vint-i-un anys. He crescut amb ella. Tanmateix, m’agradaria experimentar diferents gèneres: terror, comèdia, drama, ciència-ficció.

El primer treball que vas fer va ser al Club Super 3, oi?

Jo sempre ho veia de petit, amb els meus germans a casa.  Va ser estrany que, de cop i volta, estigués en el plató rodant. Em va agradar molt, tot i que va ser una experiència curta.

Has comentat l’impacte de participar en un rodatge. La teva perspectiva canvia de quan ho veies des de la distància?

Hi ha canvis, al Club Super3, està ambientda en una casa, quan està rodada en un plató. I a Jo mai mai succeix a l’estiu i es va gravar a l’octubre i novembre. Ens banyàvem a la piscina i jo em moria de fred.

Com va anar la teva experiència a Com si fos ahir?

Va ser un gran aprenentatge rodar els capítols, gravant en poc temps els diferents plànols. Aquesta sèrie em va posar el caramel a la boca i em va deixar amb moltes ganes de tornar a fer una telenovela i poder aprofundir molt més en el meu treball.

Des que has començat fins ara, què és el que has après?

No tot és idíl·lic en el món del cinema i televisió, ja que estàs més de dotze hores fora de casa. Tanmateix, si t’agrada i tens clar el que vols fer, és un regal ser actor i participar en un projecte. Han canviat algunes coses evidentment, perquè he crescut com a actor, però el que no ha canviat mai és la mateixa il·lusió del primer dia.

Parlant de la sèrie, quin és el canvi principal respecte a les anteriors temporades?

Hi ha canvis, com el minutatge, que és més curt, i considero que s’ha cuidat molt més l’estètica i la fotografia. Així i tot manté l’essència, on hi ha drama i comèdia i el fet de reflectir els problemes dels més joves.

La sèrie està ambientada en unes colònies. Havies viscut algunes?

Jo he estat durant sis anys cada estiu en unes colònies que es deien les Obagues, i que han sigut les millors de la meva vida. M’encantava tornar a coincidir amb uns amics i amigues que no veia durant la resta de l’any  i només tenia contacte per les xarxes. Era una granja escola i cada dia fèiem una activitat diferent. Un dia donàvem menjar als animals, un altre fèiem el pa, un altre cuidàvem l’hort, o fèiem apicultura treien la mel de les abelles.

Les colònies són records que queden per sempre?

Una cosa és l’institut quan et trobes amb els teus amics, i l’altre és el contacte amb ells en un ambient natural. La raó és que aleshores comparteixes moltes coses les vint-i-quatre hores del dia. Dorms, et despertes, comparteixes l’habitació, vas a la piscina… Són coses úniques i que uneixen, i que no comparteixes amb ningú més.

El teu personatge Tom és molt tímid, oi?

Respecte als altres companys, és molt tímid, una mica distant i tot ve arran d’un secret que té i que s’anirà veient durant la sèrie.

La sèrie està centrada en les pors. Quina por té el Tom?

A no sentir-se acceptat i, sobretot, a sentir-se diferent de la resta. Pel seu secret que amaga, ell se sent diferent. Però ell mateix s’ho ha ficat al cap, ja que ningú li ha dit “ets diferent”. Ell té por que quan descobreixin el que li passa li diguin “ets diferent, no ets com nosaltres” i que per això el tractin de manera diferent.

A nivell personal,  a quina cosa tens por?

Al pas del temps. No poder tirar enrere i lamentar no haver fet totes les coses que podia haver fet, com fer la volta al món, estar més temps amb els meus pares o els meus avis o els meus germans. Aquesta seria la meva gran por.

El teu personatge Tom connecta molt bé amb la Judith i la Laura. Per quin motiu?

Perquè des del principi són dues noies que no envaeixen el seu espai i el respecten. Tom marca una distància, vol estar sol, i la Judith i la Laura ho entendran, sense molestar-lo. En canvi, per exemple, l’Aran i el Roc són dos nois més enèrgics i bromistes que, inconscientment, poden envair l’espai d’en Tom i no veure el què necessita.

Com adolescent, us trobeu ben reflectits a la sèrie?

És una sèrie molt coral, en la que al haver-hi molts personatges, ben diferents, la gent es pot sentir reflectida. Un tema que es tracta a la sèrie són els problemes de convivència amb gent d’altres orígens. En aquesta tercera temporada hi ha el personatge de l’Anas, en Karim, que és el germà d’en Mohamed Amazian. Es mostra una mica l’odi i el rebuig, a les persones que no són d’aquí, entre cometes.

Valores la televisió com a eina de conscienciació sobre el que està passant?

Jo crec que és molt important el compromís social dels projectes de l’audiovisual, obrint espais de debat i de conversa. Que ens facin pensar sobre el que estem fent, el que està passant, o si s’hauria de fer d’un altre manera.

Respecte al teu personatge. Quins aspectes hi ha de tu i altres que no tant?

El meu personatge és molt tranquil i jo no ho soc tant. Tanmateix, puc arribar a ser molt silenciós i observador, que són els punts en els quals connectem molt més.

Quins actors tens com a referents?

Hi ha uns quants: Javier Bardem, Oriol Pla, el David Verdaguer. Són actors que en cada projecte han fet una feina excepcional.

Què  diries a la gent perquè vegi Jo mai mai?

És una sèrie molt lleugera, molt alegre, i molt fresca. Et distrauràs, riuràs, t’emocionaràs, i obrirà uns espais de debat sobre moltes coses.

Finalitza la frase: jo mai.. mai…

Diré que no al món audiovisual.