Júlia Westermeyer: «M’agrada ficar-me dintre del personatge»

Texto – Albert Roca. Fotografías – Albert Roca-J.Ladiv. Entrevista realizada en el Hotel Me Barcelona.

Júlia Westermeyer va ser una de les revelacions de la segona temporada de «Jo mai, mai» i que va emetre 3Cat i que està pendent d’estrenar-se la tercera temporada. El seu personatge de Martina va suposar un terratremol emocional per la seva relació tòxica amb el personatge del Guim.

De petita ja t’agradava la interpretació?

Sí. De fet, la meva mare, Esther Westermeyer és actriu i té una companyia d’espectacles infantils. I ja vaig viure aquell ambient. Jo vivia en un poble de la Garrotxa i la meva mare era la professora de teatre i música. Sempre veia als seus alumnes, que tenien més edat que jo i ja volia pujar als escenaris. De fet, hi ha fotografies meves amb dos anys en un escenari ple de nens de 12 i 13 anys. Per això penso que sempre he sabut que volia ser actriu.

Quan tenia nou anys em vaig mudar a Barcelona i vaig anar a una escola que feia interpretació i després ja em vaig apuntar professionalment.

Què sents quan interpretes?

M’agrada ficar-me dintre del personatge. I això no deixa de ser una protecció pels actors ja que et fa distanciar de tu. Això és diferent dels cantants, que no tenen cap protecció, tens la teva veu.

En el teu aprenentatge a l’Institut del Teatre quins aspectes estàs descobrint?

T’adones de coses que creies que no són importants, però sí que ho són. Per exemple, tenim una assignatura de veu, i també hi ha un altre que és l’acrobàcia. Jo no vull ser acròbata, però tot això t’ajuda a nodrir-te com a actriu.  Com més coses sàpiga més m’ajudarà a descobrir-me a mi mateixa.

A l’Institut del Teatre he perdut moltes de les meves pors i inseguretats. Jo tenia molta inseguretat de cantar i ja no la tinc. Estic gaudint cada dia d’aquest aprenentatge.

Com arribes a la sèrie Jo mai, mai?

Vaig fer un càsting i finalment em van agafar. Va ser un gran impacte per mi, ja que en aquell moment també m’havien agafat a l’Institut del Teatre i estava superemocionada. Em va trucar el meu representant anunciant que m’havien escollit a la sèrie.

Havies vist la primera temporada de Jo mai, mai?

Sí, la seguia, ja que hi ha molts companys meus que estan a la sèrie i m’agradava, ja que hi ha diferents personatges. Tant amb un com l’altre pots arribar a connectar. perquè estan en moments de vida i de manera de ser diferents. Són situacions que vivim molt en el dia a dia.

El teu personatge ve a revolucionar una mica l’ambient….

Jo crec que venia a revolucionar-ho més el Guim, que és la meva parella. La Martina s’acaba adonant de les males conductes del Guim i això afectarà el grup, que quedarà una mica revolucionat.

Estàn ben reflectides les relacions tòxiques?

Crec que està molt bé que es tractin. El problema principal és que a vegades no saps com gestionar-ho. Les relacions poden ser complexes i complicades, i que a vegades es tornen tòxiques. Són comportaments que veus en els altres, i en el cas del Guim té com a referent el seu pare. A la sèrie està molt ben tractat i veus quan es fa malt i que se n’adonin les víctimes.

El teu personatge és molt insegur…

No es coneix, està perduda. I es troba amb aquesta relació en la qual necessita el Guim i que li crea una dependència. No el pot deixar perquè té molta por d’estar sola.

I la relació havia canviat des del principi

El Guim tenia molt de carisma i era molt social. I això li va fer enamorar-se, però tot va canviar.

Com va anar el rodatge?

Tot era molt nou per mi, ja que era el meu primer rodatge i això em va afectar amb els nervis.  La raó és que vaig arribar a rodar amb 39 graus de febre. Em vaig sentir molt vulnerable. Al marge d’això va ser molt intens i ho he gaudit més en la nova temporada.

Com et vas trobar cantant?

Gravar va estar molt be, ja que mai havia anat a un estudi de gravació. De fet, m’agradaria ser cantant només per anar a un estudi i gravar cançons. Prèviament, sempre li tenia molt de pànic cantar, ja que considero que és una exposició molt gran. No hi ha cap filtre. Em feia molt de respecte. Després d’aquesta experiència vull aprendre més del cant i poder dedicar-me més a fons.

Tornant al teu personatge, en quines coses connectes més amb ella?

La Martina és molt empàtica i això ho compartim com el seu moment vital. La veig insegura i petita i em puc sentir identificada en diferents moments. I no perquè em vegi així en el dia a dia, però quan em sento insegura i petita puc empatitzar amb ella. Un altra cosa amb la qual coincideixo és que escolta als altres.

Et va costar veure’t en pantalla?

No, perquè m’agrada analitzar-me i entendre el que estic fent i com millorar-ho.

I què ens pots dir de la tercera temporada de «Jo mai, mai»?

Hi ha una evolució molt ben treballada i es veurà una nova Martina. Agradarà molt al públic.

Tens algun referent com a actriu?

M’agrada molt com treballen l’Emma Stone i la Kate Winslet.

I quin personatge et vindria més de gust fer?

Tinc ganes d’experimentar en les comèdies, però que siguin especials. Que sigui una comèdia Intel·ligent. Per això també m’agradaria estudiar més clown, que és un dels ais grans eixos interpretatius perquè et despulles a tu mateix. Es treballa amb la veritat.