‘Loop’, de Ramon Madaula, arriba al Texas després de triomfar a la Sala Flyhard

Texto – Redacción. Fotografías – Sergi Panizo.

Després de l’èxit de crítica i públic a la seva primera temporada a la Sala Flyhard, Loop, de Ramon Madaula, arriba al Texas. L’espectacle, dirigit per Mònica Bofill i interpretat pel mateix Madaula al costat de l’actriu Júlia Genís, es podrà veure al teatre de l’Espai Texas del 5 de febrer al 29 de març.

L’obra retrata la darrera nit de convivència d’un pare i una filla abans que ella marxi de casa. Un retrat íntim i commovedor sobre vincles generacionals, converses pendents i la dificultat de no repetir errors familiars. Amb aquest retorn, el Texas consolida la seva línia de recuperar èxits de les sales de proximitat i apropar-los al gran públic, sempre amb la dramatúrgia catalana contemporània com a segell.

Qui som quan intentem no assemblar-nos als pares?

Hi ha preguntes que travessen generacions: Qui som quan intentem no assemblar-nos als pares? Quin rastre estem destinats a deixar, inevitablement, en els nostres fills?

Loop és un duel teatral que explora la complexa relació entre pares i fills quan aquests ja han arribat a l’edat adulta. A través d’un diàleg ple de matisos entre un pare i una filla, l’obra planteja preguntes universals sobre l’amor, la incomunicació i els bucles emocionals que es repeteixen de generació en generació.

Ramon Madaula: actor reconegut i dramaturg prolífic

A part d’una llarga trajectòria com a actor, fa anys que Ramon Madaula s’ha fet un lloc en el món de la dramatúrgia amb obres com El tigre, Adossats, Els Buonaparte, Conqueridors, Els bons, Els Brugarol o L’electe. Si bé en la comèdia és on ha destacat com a autor, amb Loop aposta per un text més íntim i personal, que parteix de la seva experiència com a pare i que aconsegueix connectar dues generacions.

Per Madaula, l’espectacle tracta sobre com «gestionar la convivència quan els fills tenen més de 20 anys». L’autor i intèrpret afirma que «fer de pare és com jugar al set i mig: o et passes o et quedes curt. Saber quan aturar-se o insistir és comesa d’alt risc». La directora Mònica Bofill creu que l’obra retrata com eduquem els fills en funció de com t’han educat els pares: «sempre és un equilibri entre de què em vull allunyar, però repeteixo inevitablement, i què vull que sigui igual».