Text – Redacció. Fotografia – David Ruano.
A partir del 8 d’abril el Teatre Texas acollirà Permagel, l’adaptació escènica de la celebrada novel·la d’Eva Baltasar. Dirigida per Victoria Szpunberg i protagonitzada per Maria Rodríguez Soto, la proposta, coproduïda per Dagoll Dagom i BARC, trasllada a escena un dels relats més impactants de la literatura catalana recent: un viatge interior cru, poètic i humorístic. L’estrena oficial serà el 9 d’abril.

Amb Permagel, Rodríguez Soto assumeix el repte d’encarnar el seu primer monòleg. Un text exigent que dona veu a una una dona que es defineix com a “lesbiana suïcida”. Al llarg de l’obra, s’endinsa en un viatge interior on desafia la família, l’amor romàntic i fins i tot la pròpia idea de supervivència. A través de la lectura i el sexe, la protagonista busca les taules de salvació per afrontar una existència marcada per la lucidesa, la por i el desig de llibertat. La seva veu, poètica i feridora, vol trencar el permagel simbòlic que la manté allunyada de la vida.
Per portar a escena la novel·la de Baltasar, Szpunberg es torna a aliar amb l’escriptor Albert Pijuan (amb qui ja va coescriure La tercera fuga). La seva adaptació proposa un canvi estructural respecte la novel·la de Baltasar, però les paraules són pràcticament idèntiques a les de l’autora original, ja que l’obra compta amb molta poesia, crítica social i humor.

El fenomen literari d’Eva Baltasar, per primer cop en escena
Publicada el 2018 per Club Editor, Permagel es va convertir en un autèntic fenomen gràcies a una veu narrativa directa, irònica i carregada d’humor negre. L’obra aborda sense filtres temes com el desig lèsbic, la solitud, la maternitat o la pulsió de mort, i va ser reconeguda amb el Premi Llibreter de Literatura Catalana i el Premi Ojo Crítico de Narrativa.
Primera peça d’una trilogia que continuaria amb Boulder (2020, Premi Òmnium, finalista al Booker Prize) i Mamut (2022), la novel·la va consolidar Eva Baltasar com una de les veus més singulars del panorama literari actual, amb traduccions a múltiples idiomes i reconeixement internacional. Aquest març ha publicat el seu nou llibre, Peixos, també de la mà de Club Editor.
Victoria Szpunberg signa la direcció del muntatge
L’any 2025 Victoria Szpunberg va rebre el guardó més important de la dramatúrgia: el Premi Nacional de Literatura Dramàtica. Aquest és només un dels reconeixements que la directora i dramaturga, que fa anys que treballa ha Catalunya, ha aconseguit arran les seves darreres obres. Amb L’imperatiu categòric, que es va estrenar al Teatre Lliure, va rebre Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Butaca al Millor Text, el Premi de la Crítica al Millor Text i el Premi Lletra d’or, i el seu darrer muntatge, La tercera fuga, al Teatre Nacional de Catalunya, es va convertir en un dels fenomens escènics de la darrera temporada, amb nombroses nominacions als Premis Butaca i als Premis Max.
Per portar a escena la novel·la d’Eva Baltasar, Szpunberg es torna a aliar amb l’escriptor Albert Pijuan (amb qui ja va coescriure La tercera fuga). Pijuan s’ha posicionat en els darrers anys com un dels escriptors més importants de la seva generació, havent publicat tot tipus d’obres, que van des de l’assaig fins la novel·la, entre les quals destaquen Tsunami (2020, Premi Finestres, Premi Ciutat de Tarragona, Premi Nacional de la Crítica de narrativa), I diumenge, meteorit (2024, Premi Llibreter), La gran substitució (2025, Premi Crexells) o Pel carril del mig (2025).
El moment més dolç de la carrera de Maria Rodríguez Soto
L’actriu Maria Rodríguez Soto fa anys que treballa en tot tipus de projectes de teatre i audiovisual. En teatre, ha treballat en muntatges com Els criminals (TNC, 2024), L’illa deserta (La Villarroel, 2023), Mare de sucre (TNC, 2021), Les tres germanes (Teatre Lliure, 2020), Una gossa en un descampat (Sala Beckett, 2018) o Hamlet (Teatre Lliure, 2016). En cinema, ha destacat en pel·lícules com Frontera (2025), Casa en flames (2024), Mamífera (2024) o Els dies que vindran (2019, Premi Gaudí a Millor actor). Aquest any, a més, estrenarà la sèrie Ravalejar, d’Isaki Lacuesta, que s’ha estrenat amb gran èxit a la Berlinale.

Deja un comentario