Begoña Alberdi “Em sento molt feliç en un escenari”

Text – Albert Roca. Fotografíes – Albert Roca-Arxiu Begoña Alberdi.

La soprano Begoña Alberdi ha actuat en escenaris d’arreu del món, va fer-se viral pels seus petits concerts des de la finestra de la seva casa en el Covid i recentment ha rodat el biòpic de Montserrat Caballé. Begoña està molt contenta d’aquesta experiència, que recordarà una de les sopranos més importants de la història de la música.

Durant el Covid et vas fer molt popular quan cantaves al balcó. Com va anar?

El primer dia que vam sortir a aplaudir als serveis sanitaris, el meu company Albert em diu “que ja són les 8”. Li vaig dir que era molt maco veure com la gent s’ajunta per donar les gràcies, quan normalment és per protestar. L’Albert em va preguntar “Per què no cantes”. Jo vaig dubtar una mica i ell em deia “No saps el que generes quan cantes”. Vaig apagar les llums i vaig començar a cantar. I de seguida es van sentir uns crits d’admiració. Una persona ho va gravar i l’endemà ja era viral. Tot i que ho havia fet a les fosques, com que molta gent ja m’havia vist cantar, van pensar que era jo.  Vaig rebre centenars de whatsapps i a partir d’aquí cantava cada dia. L’Albert ho preparava tot. Una cançó perquè era l’aniversari de la meva tieta, el meu avi… Fixa’t que encara hi ha gent que m’agraeix el que vaig fer.

Tot va ser una feina dels dos. Amb l’Albert al matí gravava un vídeo del qual faria a la nit, que si maquillatge, perruqueria. Tot molt organitzat.

D’aquells petits concerts va sortir un disc….

Dedicat al meu home, l’Albert quan va morir. El disc va ser en commemoració seva que es diu “Brava”, que era l’expressió que feia després de cantar.

Quan cantes també interpretes?

Al final l’òpera és una obra de teatre cantada. Per això t’has de creure el personatge. Durant segles s’ha posat al davant la veu, el personatge, el divo. I avui dia ja no,  ja que queda ben clar que han d’actuar.

Com van reaccionar els teus pares quan et vas decidir per cantar?

El meu pare havia mort i la meva mare a les nits escoltava música per la ràdio. Jo estava en l’altra habitació i vaig escoltar una música molt maca. Em vaig apropar i la meva mare em va dir “entra, entra. Escolta això”. Recordo que va ser l’única vegada que vaig estar quieta dues hores a la meva vida. Em preguntava “Perquè canta així?”, molt encisada.

Al dia següent que volíem ser de grans. Molts deien “policia”, “infermera” i jo vaig dir “vull ser soprano”. La professora es va quedar molt sorpresa, va trucar a la meva mare i li va dir que jo era “rara”. La meva mare li va dir que si jo havia dit que volia ser soprano estava convençuda que ho seria. La meva mare va morir, vaig anar a casa de la meva tieta, van arribar temps molt complicats, Vaig veure que una manera d’entrar en el món de l’òpera era a través dels concursos de cant. Em vaig presentar en diferents concursos que vaig guanyar. I en el concurs de cant Julian Gayarre de Pamplona. en el jurat hi era el Lluís Andreu, que era el director artístic del Liceu i em va proposar un paper molt petit al Liceu. D’aquesta manera vaig posar el primer peu al Liceu. Em donaven petits papers, però ja van veure que tenia una gran facilitat d’assimilar els petits i una bona tècnica d’estudi.

Aquesta tècnica d’estudi t’ha ajudat molt en els diferents papers que has fet en les òperes?

M’agrada molt estudiar i sempre tinc el cervell molt actiu. Sempre estudio coses que fins i tot no tenen res a veure amb la música. Soc una gran apassionada de la quàntica cerebral.

No t’intimida el públic?

Gens. Això de la por escénica no l’he tingut mai.

Però hi ha un risc d’equivocar-se…

Quan estàvem fent la pel·lícula “Caballé”, on estava amb molts actors coneguts de TV3 i amb papers protagonistes, la directora agafava el guió i deia “tallem aquí perquè ja s’ha dit en l’escena anterior”.  Els actors s’empipaven una mica i jo deia “no passa res. Si s’ha de repetir es repeteix. Això en l’òpera no es pot fer. Quan comences a cantar ja no hi ha marxa enrere”. Això mostra que les dues disciplines són diferents. El món de l’òpera ès molt exigent.

I ho portes bé?

Sí. Em sento molt feliç en un escenari. És el meu lloc.

A la pel·lícula “Caballé” interpretes a Montserrat Caballé. La vas conèixer, veritat?

Sí. En total vaig cantar amb ella en quinze concerts.

Com era ella?

Era una persona molt exigent.  L’emprenyava la feina mal feta. Amb això ens enteníem molt bé perquè les dues teníem una passió absoluta per la música.  Jo estava pendent que tot fos el més perfecte possible i per això m’apreciava molt. Em deia “tu cantes el que està a la partitura i el que està escrit, i ets fidel al compositor. Jo li vaig dir “qui soc jo, per canviar una nota, per exemple de Puccini”. Em valorava fins al punt que em consultava coses i jo li deia la meva opinió, sempre amb la veritat per davant. Sabia que li diria la veritat.

Montserrat Caballè ha estat sempre el teu referent?

Ella i Maria Callas. Han estat les “mares” musicals.

Com va sortir la proposta de fer el biopic Caballé?

Estava asseguda preparant coses, em truquen i em diuen “soc el Pep Armengol. . Estàs fantàstica, et segueixo per Instagram. Hi ha una productora que vol fer la pel·lícula de la vida de la Caballé” i li contesto “doncs molt bé”. I ell em diu “Ho seràs tu,  ja que t’assembles a la Caballé”. Vaig dubtar una mica. Però molt poques vegades passa que un director de càsting. trobi trobar el doble de la persona que volen fer el biopic, que a més a més canti, que l’hagi conegut i que sigui d’aquesta professió. Em van convèncer i vaig conèixer la directora. Vam fer una de les escenes que després estaven al guió i es va quedar molt sorpresa.

Com vas preparar-te el personatge?

No he volgut fer una imitació, sinó que es veiés que era la Caballé, amb els seus gestos i expressions.

Aquest biopic ajudarà al fet que les noves generacions sàpiguen què va significar la Caballé?

La generació dels de 16 a 17 anys no saben qui és. Tothom sap qui és la Maria Callas, ja que s’han fet moltes coses. Però la Caballé no va ser tan mediàtica fins a la famosa cançó “Barcelona” amb Freddie Mercury.  L’òpera de fet no és un món gaire mediàtic, no surt a les revistes.

Però, en canvi, en pel·lícules importants l’opera surt en moments centrals

L’òpera està molt associada a l’elegància, el glamur, els diners, el poder, l’estatus i les emocions dels personatges.

Per a un futur tenor o soprano, quin consell li donaries?

Si realment té talent i vocació que tiri endavant. És una carrera d’obstacles, però si tens talent tiraràs endavant.  S’ha de tenir molta paciència i autoestima. La gent pensa que vivim d’agradar a els altres. Si algú et diu que no li agrades, t’enfonses a la misèria. Però has d’assimilar que no pots agradar a tothom.  Hi ha gent que li agrada, gent que no li agrada, i per això hi ha tants cantants. Però tu no t’has d’enfonsar, has de saber que ho fas bé.