El Teatre Goya presenta Malditos tacones, un retrat de poder sobre la veritat i l’opressió

Text – Redacció. Fotografíes – Albert Roca.

Aquest matí, el Teatre Goya ha acollit la presentació de Malditos tacones, una una producció de Pentación Espectáculos escrita per Ignacio Amestoy i amb dramatúrgia i direcció de Magüi Mira. L’espectacle, protagonitzat per Luisa Martín i Olivia Molina, estarà en cartell al Teatre Goya només del 2 al 7 de setembre.

Jordi González, vicepresident d’Art i Continguts de Focus ha iniciat la presentació congratulant-se de l’èxit recollit durant la passada temporada en la programació del Teatre Goya i donant la benvinguda a la directora i actrius de Malditos tacones: “Hem acabat una temporada extraordinària i estem molt contents de començar la nova rodejats de grans amigues, com Magüi Mira, Luisa Martín, amb qui ens coneixem des de fa molt temps, i amb l’Olivia Molina, en el que suposa el seu debut en aquest teatre. “

Magüi Mira, directora valenciana d’amplíssima trajectòria, ha començat la seva intervenció mostrant-se orgullosa de tornar al Teatre Goya amb una obra que ella ha definit com una tragèdia contemporània: “estic emocionada de tornar a estar en aquest teatre, que és un dels púlpits culturals de la ciutat; l’últim cop que vaig ser aquí va ser amb Salomé, també amb la Luisa, i vam viure dues setmanes glorioses.”

Mira ha explicat que Malditos tacones és una obra que reflexiona sobre la necessitat de transparència davant la crisi de valors i confiança que vivim actualment: “És una història que aborda una gran varietat de temes, una tragèdia contemporània que continua vigent, que encara no hem pogut resoldre. Actualment estem un moment en què la confiança, els valors i l’ètica s’esvaeixen, s’estan diluint, i allò que ens donava estabilitat trontolla. I en aquest context sorgeix una necessitat: la de reclamar transparència, i transparència en tot: en el que mengem, en el que comprem, en com viatgem, en amb qui parlem… Davant la desconfiança creixent, la societat respon demanant claredat. I no l’exigim només en l’àmbit públic, sinó també en l’àmbit privat, justament perquè allò privat, pel fet de ser íntim, s’ha ocultat durant massa temps, i això ha permès que hi creixi la corrupció i els silencis i s’hi amaguin veritats que han de sortir a la llum.”

Per a la seva directora, Malditos tacones també parla de temes complexos, com la identitat, el patriarcat o la feminitat: “L’obra reflexiona sobre la identitat, i sobre com aquesta neix i creix en l’àmbit privat. L’espai públic ens pot donar força, però és en l’àmbit íntim on es forja la nostra veritable essència. Malditos tacones parla d’aquesta identitat que constitueix la columna vertebral del nostre ésser i que, en molts casos, està esquerdada i, en escena, veiem dues dones que intenten reconstruir-la i, per a aconseguir-ho, si cal es fan mal mútuament, un mal que seria denunciable, però que, en produir-se en l’àmbit privat, queda en silenci. I és que l’obra es fa també aquesta pregunta: pel fet de ser dones, se’ns concedeix un salconduit d’honestedat? La resposta és no.”

Per cloure la seva intervenció, Magüi Mira ha lloat la feina de les dues actrius i del text d’Ignacio Amestoy: “Veure-les treballar ja és, en si mateix, un espectacle, i l’obra és, en definitiva, una proposta de pura màgia teatral. Dues dones que lluiten en un món que no està fet per a elles, que es converteixen en mirall d’una societat profundament desigual i patriarcal que urgeix transformar i que, sens dubte, quan ho aconseguim, viurem en un lloc més just i feliç.”

Luisa Martín, qui interpreta a Victoria Burton, la matriarca d’una gran estirp, s’ha congratulat de tornar a Barcelona amb una funció amb tanta intensitat com aquesta: “estar a Barcelona un cop més és una gran responsabilitat, perquè sabem que el públic barceloní és molt entès i esperem que gaudeixin la funció tant com ho fem nosaltres.”

Martín també ha tingut paraules d’agraïment per la seva partenaire en escena, Olivia Molina, amb qui combat dialècticament durant l’hora i quart que dura l’espectacle: “és un goig, i alhora una garantia, treballar amb ella. Ens passem tota l’estona barallant-nos en un enfrontament molt cruel, però els dos plans, els de les actrius i el dels personatges, son inversament proporcionals, com més pateixen els personatges més gaudim nosaltres.”

Olivia Molina interpreta a una brillant i decidida advocada, que no dubta en enfrontar-se al poder absolut que representa Victoria Burton, el personatge interpretat per Luisa Martín. Molina ha definit l’obra com un enfrontament entre dues dones molt diferents que, tot i això, es reconeixen: “el que està tant ben explicat en el text d’Ignacio Amestoy és el fet que dues dones tant diferents, que a més son de diferents generacions, es reconeguin en l’altra.

Molina també ha parlat de la trajectòria de l’espectacle, que es va estrenar ara fa un any a Madrid i des de llavors ha tingut una llarga vida recorrent les principals places de la geografia espanyola: “L’obra ha estat un viatge únic i especial per a les tres (Mira, Martín i Molina), ja que ens va trobar en moments vitals i generacions diferents, i per a mi es molt emocionant estar avui aquí, a Barcelona, al Teatre Goya, després de 90 funcions i un any voltant per tot arreu.”

Sinopsi
Sotmetre és domesticar. S’aconsegueix cercant, aïllant, limitant el moviment. La tancada a les gàbies. La dona sent a la carn els filferros que li tallen l’aire. Una estratègia violenta. I si el moviment fa mal l’estratègia és més eficaç.

Malditos tacones, text palpitant d’Ignacio Amestoy. Ens parla de dues dones que s’enfronten amb el poder a les seves mans. Busquen la veritat i troben la gran mentida. Dues superviventes d’avui, que busquen l’oxigen imprescindible per recuperar una dignitat perduda.

Sobre elles, l’ombra d’un gegant, un cruel Agamèmnon qualsevol. L’herència d’un poder corrupte, amb identitat de sexe, com a arma de sotmetiment.

Dues vides, dues ètiques oposades a una societat no dissenyada per a elles. La gran Victòria Burton, matriarca de la saga dels Burton. I María García, brillant advocada feta a si mateixa.

Dues grans dones despullant, escorcollant o reinventant el poder d’una classe privilegiada. Dues dones d’alçada que calcen els talons de manera diferent. Dues dones soles. Sempre han estat soles.