‘A la deriva’: testimonis reals sobre els ingressos psiquiàtrics; al Tantarantana

Text: Pollyana Hernández. Fotografies: Kati Riquelme, Sílvia Poch i Pollyana Hernández.

Desde dimecres 14 de maig «A la deriva» es pot veure al Teatre Tantarantana. És l’última part de la trilogia Verbatim sobre salut mental, conformada també per «No m’oblideu mai» (sobre el suïcidi juvenil) i «Serà el nostre secret» (sobre l’abús sexual infantil a l’àmbit familiar). Aquest espectacle posa en escena els testimonis reals de persones que han viscut ingressos psquiàtrics, i també els dels seus familiars.

«A la deriva», dirigida per Lara Díez Quintanilla, mostra un gran dinamisme amb les interpretacions de Marta Montiel i Elies Barberà, ja que cadascú interpreta més d’un personatge, demostrant a més, la seva gran capacitat actoral. Aquest espectacle mostra un escenari amb 8 cadires, totes diferents, des de les quals van sorgint, un darrere l’altre, als distints personatges amb l’ajuda de la il·luminació i un joc entre mòbils i pantalles.

Durant l’obra es van escoltant els diagnòstics: hipomania, esquizofrènia crònica, esquizofrènia psicoefectiva, esquizofrènia afectiva, trastorn de personalitat, esquizofrènia paranoide, trastorn bipolar, anorèxia… però sempre dins del testimoni de cada personatge portat a l’escenari. Aconseguint amb les interpretacions conèixer el que pensen, el que perceben, el que van viure les persones ingressades i els seus familiars, en algún moment de la seva vida, ja sigui abans d’un ingrés a un psiquiàtric, durant l’estància en aquests llocs, o després.

Aquest espectacle apropa a l’espectador a les persones amb alguna malaltia mental, aconseguint empatitzar mitjançant la varietat d’interpretacions (a càrrec de només 2 persones), amb pincellades d’un humor delicadament elegant i tocs de poesia.

Però aquesta posada en escena arriba més lluny perquè també mostra les diferents eines que troben els malalts mentals al llarg de la seva vida; i és sorprenent com són més senzilles, i a la vegada precioses, del que algú podria imaginar. A més, l’obra fa adonar-se al públic que, les situacions adverses i contradictòries que viuen els malalts mentals i el seu entorn, no són un problema social aliè, sinó un problema de tothom, de l’administració, sí, i de tots com a societat.

Petits detalls que fan la diferència:

– Amb les interpretacions els actors transmeten com un malalt mental pot patir tant que pot pensar que sigui millor tenir càncer que anorèxia.

– Relaten com molts ingressos psiquiàtrics són gens discrets, arribant a recollir les persones malaltes de casa seva de formes molt exagerades.

– Recomanable assistir a les funcions amb col·loqui, perquè son enriquidores i sorprenents les experiències compartides fins i tot pel públic.

– L’obra retrata realitats molt dures, però també transmet esperança de diferents maneres

Després d’algunes de les funcions (les properes les del 22 i el 23 de maig) les companyies productores, (Sala La Planeta i Mithistòrima) fan un col·loqui amb la participació d’una persona amb experiència professional en Salut mental.

«A la deriva» s’està presentant a la Sala Baixos 22 del Teatre Tantarantana fins al 25 de maig.