Text: Pollyana Hernández. Fotografies: Noa Bieto, Laura Vintzki, Olivia Walker i Pollyana Hernández.
«Iceberg» s’estrena al Teatre Tantarantana entre roses, llençols, mitges, valentia, ironia, sarcasme, reflexions, realitat, ritme, música, moviment, dansa i… un cronòmetre.
Ahir 23 d’abril a les 20:30 hores «Iceberg» va arribar a l’escenari del Tantarantana de forma molt subtil i a la vegada ferma, amb la presència en escena de 7 noies joves amb la intenció de cridar-li al món, artísticament, la fallada estructural i social que tant de mal està fent, sobre tot, als més joves; i la qual malauradament està ocasionant suïcidis, 1 cada 11 minuts d’una persona menor de 20 anys.
Aquesta posada en escena és una bufetada a la societat perquè reaccioni i sigui capaç de fer front a la crua realitat dels suïcidis juvenils. Aconsegueix esbrinar diverses raons, moltes de les quals, emocionals, que poden portar, sobre tot a les dones, a treure’s la vida. Ens dibuixa meticulosament i estètica, com pot arribar a ser d’hipòcrita la societat. I si no hipòcrita, sí contradictòria amb l’educació, la mercadotècnia, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, el sistema econòmic i l’opinió pública; els quals poden fer que l’ésser humà confongui la felicitat amb coses materials; o poden arribar a imposar uns cànons de bellesa molt difícils o gaire bé impossibles d’aconseguir si no s’utilitza el Photoshop; o fer pensar la gent que no val suficient, que la seva vida no paga la pena comparada amb la de personatges famosos que moltes vegades estan més buits emocionalment, però els fan aparentar el contrari.
«Iceberg» retrata de forma sarcàstica com, des de ben petits, ja l’educació a casa, i després a les escoles, és bastant contradictòria. Aquestes 7 noies actrius: Alba Perramon, Carmen Domínguez, Laura Torrades, Luana Rocha, Mariona M. Solé, Marta Pastallé i Sofia Grigorieva donen veu a les dones que ja no poden parlar perquè es van suïcidar. La seva actuació és un homenatge preciós (utilitzant recursos com la música, el cant, la dansa, la veu, el ritme, la ironia, i sí, la sensibilitat, que pot generar empatia i que tan perduda sembla en la actualitat) a tots els éssers humans que no van trobar altra sortida que el suïcidi.
Aquesta obra teatral és valenta, és jove, és fresca, és còmica i a la vegada trista; i no té por de cridar-li a la societat que s’ha de parlar més del suïcidi i de la mort en general, i menys de frivolitats.
Notes:
– Cal estar ben atents al començament de la posada en escena
– La primera escena amb la silueta, ho diu tot, sense dir res
– El vestuari és molt original, recorda el body de la Rigoberta Bandini a Eurovisió
– La música electrònica suau acompanya en tot moment al públic per a anar seguint l’obra
– Trencament de la quarta paret d’una forma molt agosarada
– Hi ha una escena forta sobre una violació sexual
Amb una direcció a càrrec de Carla Abulí i Genis Lama, «Iceberg» de la Companyia «Les Heyvan» serà al Teatre Tantarantana fins l’11 de maig.
Barnafotopress 
Deja un comentario