Victoria Szpunberg estrena ‘La tercera fuga’ a la Sala Gran del TNC

Text – Redacció. Fotografíes – © studioruano/TNC.

La tercera fuga és una obra amb autoria i direcció de Victoria Szpunberg que s’estrenarà el 24 d’abril a la Sala Gran i s’hi estarà en cartell fins a l’1 de juny del 2025. Victoria Szpunberg és un dels grans noms de l’autoria catalana contemporània i, amb la col·laboració d’Albert Pijuan, debuta a la Sala Gran amb un text de ficció inspirat en la seva història familiar.

Es pot començar de nou una vegada i una altra? La tercera fuga segueix el rastre d’una família durant 100 anys d’història. L’obra entrellaça personatges del passat i del present i narra el periple trepidant de tres generacions que viatgen per tres països i tres dècades diferents: Ucraïna, 1920; Buenos Aires, 1970 i Barcelona, 2020. Un cant a la vida, una reflexió sobre la identitat i una reivindicació del mestissatge.

Amb interpretacions de: Sasha Agranov, Emma Arquillué, Anna Castells, Marc Joy, Olga Onrubia, Carles Pedragosa, Carles Roig, Biel Rossell, Fede Salgado, Magalí Sare, Clara Segura Crespo, Sergi Torrecilla i Ton Vieira.

Victoria Szpunberg, idea original i direcció de l’obra
Fa molt que tinc aquest projecte al cap, però no va ser fins que la meva filla em va preguntar si el seu cognom era ucraïnès, de l’imperi austrohongarès o argentí, que no vaig començar a gestar aquesta faula teatral. Sense voler fer un exercici d’autoficció, La tercera fuga està basada en tota una sèrie de peripècies reals. Gràcies a la col·laboració en l’escriptura de l’Albert Pijuan, he pogut gaudir d’una distància saludable i permetre que la fabulació, la imaginació i el joc transformessin la història real.

La tercera fuga comença a Ucraïna als anys vint del segle passat i avança cap als nostres dies tot passant per Berditxiv, Buenos Aires, Barcelona… És el relat d’una família que no aconsegueix evitar la tragèdia de la guerra i que ha de fugir per sobreviure, deixant tot el seu món enrere per tornar a començar de nou, aprenent noves llengües, adaptant-se a cultures alienes… És la història d’uns quants exilis, una història sobre el desarrelament, sobre la intempèrie, sobre allò fugaç i el que perdura. Però La tercera fuga és també una gran celebració. Ens reunim per celebrar que estem vius i que encara no hem perdut les ganes de riure.