Arriba la 5a temporada de «Los Monólogos de la Vagina» a l’Aquitània Teatre

Text: Pollyana Hernández. Fotografies: ANEXA, Pollyana Hernández.

Ahir 10 d’abril va ser l’esperada estrena de la 5a temporada de «Los Monólogos de la Vagina» a l’Aquitània Teatre.

L’ambient a l’entrada del teatre deixava veure l’expectativa que genera aquesta posada en escena. Hi havia una cua llarga per a agafar les entrades. I a les 20:09 hores va aparèixer en escena l’Alícia González Laá i es va dirigir als presents per a fer una mena de presentació de l’espectacle, basada en familiaritzar-se amb la paraula «vagina». La seva presència era suficient per a omplir l’escenari i captar l’atenció i els somriures de la gent, creant així un nexe invisible entre ella i el públic.

I a les 20:28 hores va entrar en escena Meritxell Huertas acompanyada de la seva energia positiva, alegre, esplendorosa i encomanadissa. Just després d’ella pronunciar la primera frase, els assistents van esclatar en una riallada general. I ja va ser començar i no aturar-se de tant riure i de tanta sorpresa davant frases molt sorprenents i còmiques. I sempre amb el tema focalitzat en una de les parts més íntimes del cos femení: la vagina.

Durant l’espectacle es poden arribar a saber tantes i tantes coses sobre la vagina que, en el dia a dia poden passar desapercebudes, però que succeeixen i afecten, en positiu i en negatiu, a qualsevol vagina. Sense arribar a confrontar el sexe femení amb el masculí, aconsegueix fer comparacions entre els 2 sexes que el que sí que generen és riure molt.

Laia Alsina Riera va ser la tercera en pujar a l’escenari i conformar així les 3 presències, les 3 veus, les 3 dones parlant amb total llibertat de la vagina. Laia va parlar, entre altres coses, de l’autoexploració vaginal i de com aquesta pot acabar en plaer. Entre les 3 van fer una descripció de l’orgasme i van donar possibles respostes, plenes d’imaginació i somriures a diverses preguntes que una veu d’home els anava formulant.

I no va acabar tot succeint a l’escenari, no. A les 21:06 hores van començar a fer interacció amb el públic deixant a la vista de tots la seva capacitat histriònica i amb improvisació. Els assistents van participar amb un somriure i la seva aportació (responent preguntes sobre la vagina amb molta picardia).

Qui vulgui escoltar una definició molt precisa i a la vegada graciosa del tampó, ha d’anar a veure «Los Monólogos de la Vagina».

Qui vulgui riure, però també aterrar en la realitat bona, còmica i dolenta que envolta la vagina (és a dir, a les dones en general) ha de veure aquest espectacle.

Perquè la vida d’una dona és així: carregada d’un ventall d’experiències bones i dolentes i «Los Monólogos de la Vagina» porten a l’escenari aquesta singularitat.

La 5a temporada de «Los Monólogos de la Vagina» es fa sota la Producció d’ANEXA amb una Adaptació i Direcció d’Edu Pericas. També compta amb un gran equip:

Ajudant de direcció: Alícia Serrat

Escenografia: Xavier Erra

Vestuari: Argèlia Teo

Caracterització: Àngels Salinas

Il·luminació: Ignasi Morros

Espai Sonor: Ramon Vives

Cap tècnic: Joan Segura

Cartell: Frankie de Leonardis

Fotografia: Daniel Escalé i Nonna Arruga

L’èxit de l’espectacle ve de molt lluny. Ja que s’ha tornat internacional, perquè s’ha posat en escena en més de 120 paisos. És una obra de «V», (abans Eve Ensler), ella va presentar la primera versió al 1996, fa quasi 30 anys, a Nova York, després de fer un treball de recerca amb 200 dones.

«Los Monólogos de la Vagina» es pot veure a l’Aquitània Teatre fins al 25 de maig.