Betsy Turnez: “De cada projecte que faig n’aprenc”

Text – Albert Roca. Fotografies de Fabian Morassut-Santi Martínez Sancho.

Una de les grans pel·lícules més exitoses dels darrers anys ha estat “El 47”, dirigida per Marcel Barrena i que compta amb un extens repartiment, entre els quals destacaríem a l’actriu Betsy Turnez, que va ser nominada als Premis Gaudí. Com una “formigueta” com ella mateixa diu la seva trajectòria ha tingut diversitat de personatges, que l’han ajudat a continuar avançant dins una professió que l’apassiona. Té dos projectes pendens d’estrenar i dels quals ens parla en aquesta entrevista.

L’any passat vas estrenar “Mala persona” on interpretaves a una metgessa que atenia al personatge d’Arturo Valls. Com el vas preparar?

De metges n’hi ha de moltes maneres, alguns molt sociables i altres no tant. En aquest cas la meva metgessa tenia mala llet, i era com un homenatge als metges que no tenen gens de delicadesa quan et parlen. I No el vaig haver de preparar, tenia uns referents clars i el vaig jugar en el mateix moment que rodava amb l’Arturo.

Com ha anat el boom de la pel·lícula “El 47? Us ho esperàveu?

Mai et pots esperar una cosa així i sobretot que en els temps actuals una pel-lícula estigui més de cinc mesos en cartellera i que ara, després dels Goya, es pugui veure de nou i hagi tornat a pujar a la 4ª posició. Jo crec que ha estat un fenòmen perquè en realitat ens interpel-la gairebé a tots i totes. Ens ha arribat directe al cor perquè sabem que la majoria dels nostres avantpassats més o menys llunyans van viure una situació com aquesta i que gràcies a la seva lluita i el seu esforç nosaltres disposem d’una vida amb molts més recursos, una vida molt més digna.  Tot i que la lluita per una vivenda digna encara segueix.

És un treball que et sents molt orgullosa?

Es clar que sí, sobretot pel missatge que hi ha darrere- D’alguna manera, hem fet com ressorgir un barri com Torre Baró, que és un símbol de molts altres barris que s’han trobat amb la mateixa situació. Ells estan molt agraïts i ho expliquen. El més important és haver fet d’aparador de la ignorància per part de les administracions, sobre aquest cas i altres.

El teu personatge és molt especial a la pel·lícula

Quan vaig citar-me per primer cop amb el director em va dir que l’Aurora havia existit i em va explicar la idea que tenia, del que representava i el seu rol. Aquesta conversa em va servir molt, ja que després el personatge es va crear i va créixer durant el rodatge. Hi ha un munt de detallets de l’Aurora que no hi eren en el guió.

Tens pendent d’estrenar la sèrie Pubertat, dirigida per Letícia Dólera. Què ens pots avançar?

Parla d’un abús sexual dins una colla castellera entre menors, i que ho fa encara més delicat perquè estem parlant de 13 i 14 anys. És molt difíci generar un judici, quan parlem de nens tan joves, però no deixa de ser un abús. Aleshores, què fas amb aquesta situació? De qui és la culpa? Del nen? Dels pares? De la societat? El sistema educatiu que tenim? Es posa sobre la taula tots aquests factors.

Enguany també estrenaràs la pel·lícula “Les irresponsables” dirigida per Laura Mañá

Són 3 amigues que se’n van de cap de setmana, i el que en un principi podia semblar un cap de setmana tranquil tot es complica i comencen a sortir totes les veritats i acaba convertint-se en un gran vodevil. És el que té quan surten les veritats amagades… També és un cant a l’exploració dels propis limits.

Et vas divertir molt a la sèrie Cites Barcelona en la qual participaves en un dels capítols?

La història era molt divertida, no pas el personatge que era dramàtic. Però no et pots arribar a imaginar la dificultat de tenir una companya com la Yolanda Ramos per la part còmica que tenia, diferent del meu personatge. La deixes volar i et fa or, et fa créixer la història, però havia de guardar la compostura.

Una sèrie molt recordada teva va ser Benvinguts a la família…

Encara hi ha gent que em recorda per aquella sèrie i la veritat no sé per què no va haver-hi tercera temporada. Però són coses que passen amb l’audiovisual. Vaig coincidir amb el Francesc Ferrer, que feia de la meva parella i que ja coneixia de l’obra de teatre de la Mar Monegal “Oxígen”. I ja t’avanço que en un nou projecte tornarem a fer de parella.

Continuant recordant els teus projectes, què recordes tens del Rei Borni?

Va ser un abans i un després de moltes coses. I sobretot el fet de treballar amb el director Marc Crehuet, a qui coneixia de la sèrie Pop rapid. Tinc molt de estima al Marc i els companys amb els quals vaig treballar.

Una tvmovie en la que vas participar també va ser Amics per sempre

Era dirigida per Roman Parrado, amb qui he rodat també Mano de hierro i Jo mai, mai. I segur que tornarem a treballar junts.

Et sents còmode en les comèdies?

 Si, molt, però no amb qualsevol tipus de comèdia.

Et sents contenta amb el que has fet?

Sí, perquè a més he tingut la sort de tenir una bona connexió amb la gent que he treballat. De cada projecte que faig n’aprenc.

Sempre se’t veu molt alegre….

És gràcies als meus pares, ja que he viscut un ambient d’alegria des de petita.  La meva mare a la més mínima ja la veus ballar encara que estigui cuinant i el meu pare cada matí ens despertava amb música.

Tens algun repte pendent?

Treballar amb anglès, ja que és una llengua que m’encanta. El que passa és que no he trobat el moment d’anar fora i treballar. M’ha sortit feina aquí i això ho prioritzo, però ho tinc pendent.

I algun personatge que no hagis fet fins ara?

Una política o una inspectora de policia. Em faria il·lusió fer-los. Però sobretot que tinguessin moltes capes, que se la veiés en el pla professional, però també en el pla personal.