Frederic Porta i Manel Tomás «La història del Barça és molt singular»

Text – Albert Roca. Fotografíes – Arxiu- Alex Caparrós.

«Les cases del Barça» – Lunwerg- de Frederic Porta i Manel Tomás inspira un nou sentiment positiu provocat pel formidable fenomen social que coneixem com a Futbol Club Barcelona, encara que en aquesta ocasió no fan falta finals, ni gols, ni grans expectatives en el temps previ a la disputa de qualsevol trobada transcendental. Engloba tots i cadascun dels llocs que han vist créixer al Barça: des dels camps de lloguer en els quals va començar a jugar fins a l’anhelat Nou Camp Nou, passant per Indústria, la primera llar estable; el temple de Les Corts, i, per descomptat, el Camp Nou, testimoni i còmplice de conquestes inoblidables, a més d’una àmplia mostra de seus, oficines, pavellons de seccions i cases de tota mena on s’ha practicat el barcelonisme.

Com va sorgir la idea del llibre?

Frederic. Jo i el Manel Tomàs vem per llibre per Planeta que es deia “El Clàssic”, dedicat a la rivalitat amb el ReialMadrid i els vam proposar de fer un llibre d’imatges que expliqués totes les cases, tots els estadis, pavellons, seus socials i tot plegat que havia tingut el Barça o que ha tingut el Barça en el decurs de la seva història i vam fer una selecció de fotos des del mateix club amb el Manel Tomàs. El resultat ha estat aquest, una preciositat de libre, molt ben editat.

Manel. Aquesta seria la cinquena col·laboració nostre. Ja portem quatre libres anteriors, entre els quals hi havia una trilogía i el quart era el dels Clàssics. Per la conmemoració del 125è aniversari. Aquest llibre havia de ser especial, diferent dels altres, i original, en el sentit que jo sàpiga mai s’havia fet un llibre fotogràfic de les “cases del Barça”, que englba no nomes els estadis del club, que ja s’havia fet algún cop sinó que també els pavellos poliesportius, sens socials, llocs de trobada…

Manel. Sempre hi ha la tendència a magnificar els aspectes més importants de la història, però hi ha llocs que tenen están acompanyats d’un sentiment especial. Jo me’n recordo quan era petit al camp de Fabrá i Cotats, on jugava el Barça Atlètic els dissabtes per la tarda i el diumenge al matí. El Palau Blaugrana té un sentiment especial per part de molts culers, per moments que s’han viscut. I en podría recordar més exemples de fets que es recorden i que no han succeït a l’estadi. I s’ha de recordar que no parlem de la gent, parlem dels estadis, dels indrets, les seus. I per això considero que és un llibre original ja que el protagonisme és el terreny on hem viscut, hem participat i hem vist les evolucions dels jugadors en la terra blaugrana.

En el llibre hi ha imatges representatives com la que ilustra el terme “culer”

Manel. És una fotografía molt famosa on es veuen els aficionats del Barça asseguts i es veu la visió que tenia la gent des de la carretera. I a partir d’aquí surt el terme culer, que en principi no era gaire carinyós, si no més aviat al contrari, amb un sentit negatiu. Però com moltes vegades passa a la vida, una connotació negativa s’acaba convertint en positiva.  identificadora i autoidentificadora dels mateixos aficionats i nosaltres.

És un llibre que pots servir a les noves generacions perque vegin tota la dimensió histórica del Barça?

Frederic. Jo crec que la gent del Barça hauria de tenir la necessitat i la curiositat de saber de la seva pròpia història, o sigui, quan tu et poses en algun barri nou o canvies de casa o el que sigui, doncs has de tenir una curiositat per saber que ha sigut allò abans.  Quan el culer coneix la seva història queda reforçat, en el sentit de què té més orgull i més autoestima, perquè la història del Barça que té 125 anys és molt singular, és l’única al món.

Manel. Intentem  que la gent aprengui història del Barça que vagi més enllà dels grans trioms o derrotes. És tracta de mostrar una geografía barcelonsta que pots ser desconeguda, amb els petits indrets, les petites cases. I del que es tracta és  de recuperar-les perquè la gent sàpiga i conegui la seva història, que sempre és important.

Era important també donar-li un gran protagonisme al futbol femení?

Frederic. Sí, està fet a plena voluntat. És l’últim fenomen integrat d’una manera molt natural pel barcelonisme. El barcelonisme i el futbol femení s’han enamorat gràcies a una generació de futbolistes absolutament extraordinària que dintre de 25 o 50 anys eren recordades fent historia.  És de justícia que ja que l’equip o el club és pioner en aquesta lluita per la igualtat de gènere.

Manel. Des que vam començar a guanyar títols, com les tres Champions, el futbol femení s’ha convertit en una icona molt important del barcelonista, per tot el que representa. Tanmateix el futbol femení es va fundar el Nadal del 70. Són més de 50 anys de lluita feminista i amb una realitat actual esplendorosa i un gran motiu d’orgull per part dels barcelonistes.

Hi són totes les fotografíes diriem “imprescindibles” de la historia del club?

Frederic. Quan et demanen un llibre així amb l’index i de com repartiràs l’espai pràcticament les imatges et surten soles de la memòria. Si fessin la geografia de vida dels culers segurament els vindrien al cap una serie de fotografíes i és el que hem fet, a més amb la voluntat que sortissin totes les seus socials, etc.. En deinitiva tots els llocs que han estat les cases del Barça. 

Manel. Aquest llibre no deixa de ser un petit tast, una petita mostra de totes les possibilitats enormes que  podia oferir aquest arxiu fotogràfic. Les fotos emblemàtiques de tota la vida, òbviament havien de sortir, però també dels primers camps. Hem buscat alguna foto ben curiosa, que no fos coneguda, però que fos representativa, i que surten especialment en el darrer capitol quan parlem dels altres índexs de la geografia,

Una imatge significativa és un dels mossaics….

Frederic. És un fet distintiu del barcelonisme i la seva señal d’identitat, a més de ser d’una bellesa estètica brutal.

Manel. Es podría fer un llibre exclussivament dels mossaics, des del ’91 que sembla que va ser el primer. Sortiria un llibre preciós.

Quina és la primera imatge que et ve al cap quan parlem del Barça?

Frederic. El gol d’Evaristo al Reial Madrid, que els va eliminar per primer cop de la Copa d’Europa el noviembre del ’60. És un gol en planxa i on el portewr del Madrid Vicente també vola. És un gol que a més de la seva bellesa té una gran simbología i una icona de les generacions que em van precedir els meus pares i avis.

És un bon regal pels barcelonistes aquest llibre?

Frederic. En un món que cada vegada s’està tornant més visual aquest llibre compleix la seva funció i també t’ensenya.

Manel.  Com ja he dit abans és un llibre important ja que recorda que la historia no són nomes els jugadors sinó  també els terrenys que cal ensenyar amb orgull.