Paco Mir s’instal·la al Poliorama amb la versió més gamberra de “El Perro del Hortelano”

Text – Redacció. Fotografías – EL Perro del Hortelano.

La versió més còmica del clàssic de Lope de Vega “El Perro del Hortelano” adaptada i dirigida per Paco Mir arriba a Barcelona per fer-hi temporada per primera vegada. La peça, que es va estrenar al Festival Internacional de Teatre Clàssic d’Almagro el 2021 ha estat representada a diverses localitats de la geografia espanyola en els darrers tres anys i ha realitzat algunes funcions soltes a la capital catalana. Ara, s’instal·la a Barcelona del 15 al 31 d’octubre per fer parada al Teatre Poliorama i oferir 11 úniques funcions. L’obra és una producció de Vania.

La divertida proposta de Paco Mir de “El Perro del Hortelano”s’allunya dels cànons tradicionals i entra de ple dins del gènere del “teatre dins el teatre”, on dues trames s’entrellacen per homenatjar el teatre clàssic  i al mateix temps, radiografiar, a través d’una sàtira amable, el món que envolta les companyies de teatre itinerants.

Moncho Sánchez-Diezma, Paqui Montoya, Manolo Monteagudo i Amparo Marín, protagonizen aquesta nova revisió del clàssic del Segle d’Or que Mir ha adaptat als temps contemporanis i on, d’una banda, hi presenta una trama amb dos tècnics de teatre que es veuen obligats a tirar endavant una funció gairebé sense mitjans, i de l’altra, es posa en escena el text original de Lope de Vega. L’argument dels tècnics posa de relleu les dificultats que viuen les companyies en gira per tirar endavant produccions i desvetlla les enginyoses solucions que adopten per sortir del pas davant de qualsevol contingència. I és que en aquesta funció els tècnics viuen una situació d’allò més complicada: sense escenografia i sense vestuari es comprometen a posar en escena aquesta història sobre les aventures amoroses entre Diana, comtessa de Belflor, i el seu secretari, Teodoro.

Només quatre actors interpreten els dotze papers en els quals s’han reduït els disset personatges principals del text original. Un actor i una actriu es dediquen gairebé en exclusiva a les interpretacions de Teodoro i Diana i els dos restants –en una ostentació de fregolisme– es reparteixen la resta dels personatges.

Tot això passa en un espai pràcticament buit on els narradors suggereixen de manera subtil les acotacions arquitectòniques, mentre que la il·luminació, esculpida a cop de focus, fa la resta. Una funció que no perd la comicitat de l’original i que, gràcies precisament a la trama secundària, explica amb tota claredat els embolics de Diana i Teodoro.

Lope de Vega va escriure “El Perro del Hortelano” al segle XVII i Paco Mir n’ha fet una adaptació «moderna, contemporània i una mica gamberra» que «respecta i traeix alhora» el clàssic de Lope, una de les comèdies més populars del dramaturg espanyol. En paraules de Mir, “la nostra versió és més curta que l’original i més curta que altres versions curtes però l’aplicació (meticulosa) de les tisores s’ha degut més a facilitar el desenvolupament d’una segona trama que a la voluntat de fer-ne una versió exprés. Hem treballat una versió –absolutament respectuosa amb la mètrica original– que facilita la comprensió d’un text en vers per a orelles poc acostumades al llenguatge del Segle d’Or. Principalment s’han buscat alternatives de paraules en desús, s’han alterat formes gramaticals avui dia obsoletes i s’han eliminat o variat algunes referències que actualment han deixat de ser-ho. En tots els canvis que hem fet, sempre hem prioritzat la voluntat que (gairebé) ningú noti que hi ha hagut una alteració del text”.