La colección arriba al Teatre Romea

Text – Redacció. Fotografies – copyright: Javier Naval.

Aquest matí, el Teatre Romea ha acollit la presentació de La colección, una obra escrita i dirigida per Juan Mayorga. L’espectacle està protagonitzat per José Sacristán, Ana Marzoa, Ignacio Jiménez i Zaira Montes. És una producció de Lazona i Teatro de La Abadía. A la roda de premsa ha assistit Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea, i la companyia.

Josep Maria Pou ha agraït la presencia dels mitjans tot donant la benvinguda a la primera convocatòria de la temporada 2024-25 del Teatre Romea, una temporada que, desitja, superarà a les anteriors en qualitat de programació.

“En aquest sentit, – explica – amb aquest primer espectacle ja arribem a un punt àlgid. Tenim avui aquí a figures il·lustres, autèntics professionals a qui dono la benvinguda al Romea, per bé que cap d’ells el trepitja per primer cop. En Juan Mayorga va ser aquí el 2006 i el 2008 i feia, per tant, catorze anys que no visitava aquest teatre. En Pepe Sacristán és de la casa i porta ja quatre anys inaugurant religiosament la temporada.

L’Ana Marzoa portava massa temps sense venir, en Nacho va estar amb nosaltres amb Lo fingido verdadero i la Zaira formava part del repartiment de la primera estrena de El padre protagonitzada per Héctor Alterio. Tot l’equip es coneix perfectament tant l’escenari del Romea com el seu públic i jo em sento molt feliç i honorat de rebre’ls en aquest teatre.”

En referència a l’espectacle, Pou ha volgut resumir les expectatives que li genera el text citant una de les frases més enigmàtiques de Mayorga:
“«La colección te descubre, no puedes verla y no preguntarte quién eres, porque contiene todo aquello que eres y todo aquello que no es.» És ben clar que cal veure-la.”- ha afirmat.

Juan Mayorga ha confessat sentir-se molt honorat de poder tornar a Barcelona i, especialment, a un teatre tan extraordinari com el Romea i ha recollit la frase citada per Josep Maria Pou, explicant que, en el seu parer, l’espectador sempre hauria de tenir la sensació de descobrir una part de si mateix, durant una funció, i de notar que està vivint una experiència important. Tot i així, segons el dramaturg, allò que realment fa gran aquest espectacle és la immensa qualitat humana i professional de l’equip creatiu i tècnic.

“Per a mi ha estat una experiència especial i única el que he viscut a la sala d’assaig amb aquests intèrprets, especialment en José i l’Ana. La forma en la qual pronuncien un silenci o fan un gest… poder treballar amb ells ha estat tot un privilegi i, coneixent-los fora del teatre, s’entén per què són tan grans a escena. He tingut la sort d’accedir a la seva pròpia col·lecció, perquè en Sacristán és, en efecte, col·leccionista. Em refereixo a programes de cine i de teatre, fotos, cartes i cartells que donen fe d’una vida molt rica en trobades. Potser l’objecte que més em va commoure va ser un quadern on un José de tot just vint anys prenia nota de les seves lectures en una biblioteca de Melilla, ciutat on va fer la mili. En aquest quadern perdura un jove Sacristán i la seva ambició per entendre. També em considero molt afortunat d’haver conegut a Ana Marzoa i de poder dir que som amics. És una dona increïblement rica en esperit i, en la manera com interpreta al personatge de Berna, hi podem reconèixer a tots aquells enormes personatges que ha encarnat en la seva trajectòria. Sento, igualment, gratitud cap a la Zaira i l’Ignacio, que reben aplaudiments per la seva feina allà on van. L’Ignacio interpreta un paper dificilíssim i la Zaira resulta tan interessant i absorbent quan parla com quan escolta.

A més d’aquests quatre actors – afegeix Mayorga – he comptat amb un magnífic grup de creadors: Alessio Meloni, que ha creat una escenografia molt singular, Juan Gómez Cornejo, responsable del disseny de llum i amb un espai sonor a càrrec de Jaume Manresa i Ana Barceló m’ha assistit com a ajudant.”

Parlant de l’espectacle en si, Juan Mayorga conceptualitza l’essència de l’obra agafant una cita del filòsof francès Blaise Pascal que afirmava que «ningú mor tan pobre com per no deixar alguna cosa darrere seu.», frase que el filòsof Walter Benjamin completava dient «això també val pels records, tot i que aquests no sempre trobin un hereu.»

Així, per Mayorga, La colección tracta, precisament, d’això, de les nostres coses i dels nostres records i de si aquestes coses tindran hereus.

José Sacristán ha volgut reiterar el plaer de tornar a actuar en un teatre en el qual se sent com a casa i s’ha confessat encantat amb el favor del públic. Aprofundint sobre el contingut de l’espectacle, l’actor ha compartit les seves impressions:
“Crec que té un primer nivell de lectura: dues persones grans tenen una col·lecció i pensen que donar-la a algú implicaria una reducció. Som dipositaris de tot allò que s’ha creat i viscut i, al mateix temps, transmetem o deleguem aquest dipòsit a aquells que venen darrere. La col·lección no és només una col·lecció d’objectes, sinó també de formes de vida. Estem tots aquí i, al mateix temps que col·leccionem, som col·leccionats. Tot es troba aquí. En definitiva, és una metàfora formidable que permet desenvolupar un treball que ha estat molt interessant; en especial per a mi, venint de Miguel Delibes, ha estat molt enriquidor treballar amb en Mayorga i usant aquesta obliqüitat per aproximar-se als personatges. Aquesta perspectiva per mi ha estat definitiva, observant com l’Ana proposava el seu. Ha estat d’una gran complexitat. Per la nostra banda, esperem comptar com sempre amb la resposta de Barcelona i poder repetir. A més, tornaré a fer anys aquí.”

Ana Marzoa, qui interpreta a Berna, la parella de l’actor en la ficció, ha destacat com de plaent ha estat treballar amb un company d’escena com Sacristán i portant a l’escenari el text de Mayorga.
“Treballar amb en Pepe es una experiència tan especial! He trobat una complicitat, una comoditat, no ens va faltar res per trobar aquesta proximitat. Té aquesta manera tan jove d’interpretar i ha estat tot un regal, com també ho ha estat que em truqués en Juan per proposar-me el paper. M’he sentit molt a prop del text d’en Mayorga. És un misteri saber què col·leccionen, ja que no es tracta de treure diners de quadres i pintures. Estan en un moment a la vida on passen els anys i és ben clar que s’hi dediquen des d’un punt de vista vocacional. D’altra banda, coincideixo també en que jo no tinc fills, i el reconeixement amb el text ha resultat immediat. Ha estat una experiència molt plaent.”

Zaira Montes interpreta a la possible candidata a heretar la col·lecció i l’actriu es confessa immensament agraïda de l’oportunitat de formar part d’una obra de Juan Mayorga i de compartir escena amb grans intèrprets com Sacristán i Marzoa. Des del seu punt de vista, La colección es pràcticament un conte o una faula que tracta de l’herència i de com ser digne d’un llegat.
“És la necessitat d’heretar i donar herència, i amb això donar transcendència. i la col·lecció és una incògnita, perquè pot ser una cosa material o no. El meu personatge arriba a aquesta casa a veure si és digna i si està capacitada de recollir aquesta col·lecció. És impossible, tal com deia l’Ana, no veure els paral·lelismes amb la vida real. Sense anar mes lluny, jo com a Zaira em trobo a l’escenari amb en Sacristán i la Marzoa recollint saviesa i experiència i esperant, en algun moment, poder ser com ells, arribar a la seva edat, amb la seva experiència i que hi hagi una altra Zaira i un altre Nacho que recullin un llegat, i que el teatre continuï funcionant.”

Ignacio Jiménez també comparteix aquesta mateixa idea, evocant una sensació d’estar col·leccionant experiències molt enriquidores:
“Col·lecciono moments amb aquests dos grans de l’escena, observant-los, veient on són i entenent, per les seves accions, com es relacionen amb el teatre. Sobre què significa La colección, jo em quedo amb una frase d’una companya que un dia em va dir: a mi, això és el que m’agrada dels textos d’en Mayorga, el debat que generen. Crec que el més interessant d’aquesta obra són, precisament, totes les preguntes que llença.”

Juan Mayorga ha acabat dient que “Més enllà del valor de l’obra, el que succeirà és que, gràcies a la feina dels actors, els espectadors marxaran havent viscut una experiència important, adonant-se’n que, d’una manera o d’una altra, tots som col·leccionistes.”

Sinopsi
L’Héctor i la Berna són un matrimoni sense fills, al llarg de la seva vida han reunit una col·lecció de la qual van sacrificar tota la resta. Ara, avis, volen assegurar-se que la col·lecció els sobrevisqui, i per això busquen un hereu. Han convocat la Susana, col·leccionista, potser per examinar-la. Els acompanya el Carlos, potser un examinador, o una peça de la col·lecció. És La colección una obra sobre el matrimoni, sobre el pas del temps i sobre la misteriosa relació entre les persones i els objectes.

“Era necessari que algú fes la col·lecció. Imatges separades per oceans o segles esperaven que algú les reunís. El seu destí era la col·lecció. Si algun dia, d’aquí a un milió d’anys, un ésser capaç de pensar i sentir troba la col·lecció, sabrà què és la humanitat i què podria haver estat. Abans de travessar aquesta porta, pensin que, quan tornin a aquest costat, tot ho veuran des de la col·lecció. També a les altres persones i a si mateixos. La col·lecció et descobreix. No pots veure-la i no preguntar-te qui ets, perquè conté tot allò que ets i tot allò que no ets.”