Lara Oliete: “La ficció, l’audiovisual i el teatre són maneres molt bones d’incomodar l’espectador”

Text – Albert Roca. Fotografíes – Albert Roca-Arxiu Lara Oliete.

Una de les joves revelacions que podem descubrir a Nudes, que podem veure a 3cat, és l’actriu Lara Oliete. O bé no tanta revelació i sorpresa i és que amb la seva joventut ha rodat una pel·lícula a Netflix i ha participat en series de nivel nacional. I tot aquest bagatge l’ha anat recollint a través del teatre que va trepitjar escena des de ben jove.

Ets molt jove però has fet un gran recorregut teatral? Què t’ha aportat?

La veritat es que  no em puc queixar, La Gleva, el TNC, el Núria Espert… He fet bastant teatre i en vull fer molt més. T’aporta unes taules que crec molt indispensables i molt importants per l’actor, t’ensenya a tirar endavant i tenir més seguretat en tu.

I què passa quan t’equivoques?

Un professor sempre m’explicava que t’has d’ajudar i salvar entre companys a escena, sobre tot al teatre on estas totalment expossat i tens una única oportunitat. Jo intento no equivocar-me gaire perquè soc una persona molt metòdica en aquest sentit, segurament perquè ho passo molt malament quan tinc un error a escena.

Com podries explicar la sensació que hi ha en un teatre?

De cop i volta tens davant moltíssimes persones mirant i escoltant tot el que fas. Llavors és una sensació de molta gratitud, al veure que hi ha un públic entregant i atent.

Quins records tens de Oh My Goig, que vas rodar amb BTV?

Jo era molt joveneta. Tenia 16 anys i la meva mare em a animar a presentar-me al casting. Era la meva familia de la tele i d’entre càmeres. Va significar un despertar en aquest mon de la interpretació. Estaré sempre agraïda.

Parlant de Nudes, coneixies algún cas semblant com el que es tracta la serie?

Sí, jo era molt petita, a la meva escola a una noia li van filtrar un vídeo de contingut sexual. Jo no entenia res i la meva familia m’ho va explicar. Quan ho vaig conèixer em va entrar una gran por de que em passés a mi.

En quins punts coincideixes amb el teu personatge de la Leire a Nudes?

En el fet que sigui reservada. No és de les que parla alegrement del que li passa, de primeres.

Et consideres una persona introvertida?

Al principi sí.  Prefereixo escoltar a parlar en un inici. Necesito tenir confiança. I és el que li passa amb la Leire, que es guarda les seves coses per ella.

Es una serie que s’ha fet  amb molt d’amor?

Sí, desde el primer moment es va crear un ambient de comoditat i respecte, em vaig sentir molt a gust i molt ben rodegada.

Què has descobert al fer aquesta serie?

Quan surten aquests casos a mi em xoca i em crea incomoditat, per a com es gestiona.  I de com es tracta molts cops la persona que se li ha filtrat tant les fotos com els vídeos. Se la culpabilitza, quan realment la culpa no és de la persona que surt a la foto o al vídeo. És important que es parli obertament d’aquests temes. i ensenyar aquests casos desde la ficció. És una forma molt fácil d’entrar en la consciència de l’espectador i educar sobre aquests temes. La ficció, l’audiovisual i el teatre són maneres molt bones d’incomodar l’espectador

Que va suposar per tu participar a Eres tú de Netflix?

Era la primera película que feia i va ser una gran experiència. Treballar amb l’ Alauda Ruiz de Azúa, va ser una gran oportunitat on vaig aprender molt.

I ho va ser Cuéntame como pasó, on vas participar en 4 episodis?

Vaig entrar amb molta por perquè era un equip molt gran. Em feia molt de respecte estar en tot això. A més era una época Covid, amb tot el que supusava. Però aquella por del principi va canviar, hi havia una gent molt maca, que et donaven molt de recolzament. I això era fantàstic.

I a Historias de Alcafrán?

Un altre rodatge en la época del Covid. Com era la primera serie que gravava fora de Madrid, i justament era en un poble de la Sierra la meva mare em va dir que volia anar amb mí. I és que tenia ella més por que jo. Em trobo fora de casa rodant amb gent que admirava moltíssim i de manera molt natural i professional. Em deia “que fort, tinc 18 anyets acabo de començar i estic aquí fent-me un cafè amb gent que he vist de ben petita a la tele”. Per tot això ho recordó com un periòde de molta alegría i de descobriment, però també molta inseguretat i pors, dubtes de si ho estàs fent bé o malament. Volia aprendre de tothom.

Quin personatge et vindria de gust fer en aquests moments?

M’agradria molt fer algún personatge d’acció,  i també alguna cosa més íntima, de cinema d’autor. Les dues opcions em crien molt l’atenció i em benen molt de gust.

I fas algún esport?

Sempre m’ha agrada l’esport, des de ben petita he fet futbol i arts marcials les cual m’ ha anat molt bé ja que ensenyen molta disciplina que aplico a dia d’avui.

La teva familia t’ha ajudat en aquest camí?

Sempre m’he sentit molt acompanyada i respectada, a la meva familia sempre hi ha hagut molt amor al art, la meva àvia va ser la primera persona que em va fer pujar a un escenari i la meva mare desde ben petita sempre m’ha portat al teatre. Però jo crec que hagués acabat fent-ho igualment perque hi crec molt. Crec que tothom que es vol dedicar a la interpretació la porta a dins.

Tens algún referent?

L’actriu Blanca Portillo, que estaba realment sublim a la obra El cartógrafo. Vaig flipar amb ella. Just va coincidir amb una época on tenia molts dubtes sobre apuesta professió i veure-la a ella va ser un punt d’inflexió molt gran, volia ser capaç d’algún dia fer el que ella estaba fent sobre aquell escenari.

Què t’ha aportat ser actriu?

Crec que m’ha donat molta empatía ser actriu i també molta capacitat d’entendre els demés i no jutgar, ara em fixo en moltes coses que de normal no m’hi fixaria, estic més atenta a tot el que pasa al meu voltant, més present.

Per finalitzar. Què diries a la gent perquè vegi la serie?

Hi ha molt de talent jove molt interessant i tothom pot empatitzar amb algun dels personatges, la poden veure els adolescents i els adults.