Ainara Elejalde: «El que intento fer com a actriu és allunyar-me de mi mateixa per assumir unes altres experiències»

Text – Albert Roca. Fotografíes- Albert Roca-Quim Gratacós-Arxiu Ainara Elejalde.

Quan tenia 14 anys va acompanyar al seu pare Karra Elejalde als Premis Gaudí –on per cert ell va guanyar el premi al millor actor- i poc podria imaginar l’Ainara Elejalde que 10 anys després ella seria una de les protagonistes amb la nominació com a millor actriu revelació per la pel·lícula “Els encantats” d’Elena Trapé.

De petita ja et va picar l’ulllet l’interpretació?

Sí, vaig viure-ho molt sobretot a través dels assajos de teatre la meva mare. Recordo que el 2007 vaig veure 15 vegades La Plaça del Diamant. El fet de sentir les mateixes paraules una vegada rere l’altra em va fer adonar de les possibilitats i els subtextos de cada frase.

Quin és el consell que tens molt present per part dels teus pares?

Tinc la sensació que l’aprenentatge per part dels meus pares m’ha vingut d’una manera més passiva, pel fet d’observar i de viure el procés de la creació dels personatges des de casa. Per altra banda, durant unes setmanes vaig estar rodant fora d’aquí i el meu pare em va trucar. Quan li vaig dir que estava rodant em va preguntar si em sentia sola i li vaig dir que sí. Ell em va respondre que si tinc sort i les coses em van bé em sentiré molts cops sola, I és una cosa que he estat pensant últimament. A part d’això efectivament m’ha donat consells interpretatius que sempre tindré en compte.

Com vas treballar el teu paper de la Gina a Els encantats?

Vaig tenir molta sort amb la forma de treballar de l’Elena Trapé. És una persona molt precisa i durant els assajos vam estar parlant molt del personatge, em va donar molta informació que no estava implícita al guió sobre com s’imaginava la Gina i les seves motivacions. No vaig intentar pensar la Gina des d’una cosa allunyada a mi sinó des de com podria haver sigut jo si hagues viscut les experiències de la Gina. En comptes de pensar en fer com si fos vaig pensar què hagués passat si.

I que hi havia de tu?

Suposo que hi havia de mi el que penso que hagués sigut si hagués tingut una altra vida, però sempre des d’un impuls personal. És el meu primer personatge, però molt dficilment faré un personatge que sigui idèntic a mí. El que intento fer com a actriu és allunyar-me de mi mateixa per assumir unes altres experiències i tornar un altre cop a mi.

Has rodat molts curtmetratges. S’aprèn molt?

S’aprèn i es veu com funciona a nivell tècnic la maquinària. Pensa que habitualment rodes amb estudiants i tu també ets estudaint, com a mínim en el meu cas. És una manera molt bonica de veure per primer cop la feina del cinema com un conjunt. Tu has estat cultivant la teva part, i els altres la seva. Les primeres vegades que rodes apliques el que has après a aquesta maquinària, entens la trampa del cine, i sobretet veus que es tracta d’un immens treball en equip.

I com actriu que ets ara veus les pel·lícules d’una altra manera?

Sí, com espectador et trobes l’escena feta, i tal com està pensat el dispositiu del cine, quasi que t’oblides que allò que estàs veient ho ha triat algú. Sembla com si els teus ulls triessin on volen anar. Després d’haver rodat i vist l’esforç que requereix un pla que després pot quasi passar per alt, m’adono de molts detalls com a espectadora. M’ha passat varies vegades amb certs plans insinuadors on apreixen dones, el típic plano “repasón” em passava per alt, i ara tinc en compte que hi ha una decisió activa darrere cada imatge.

Tornant al teu personatge de Els encantats. Què et van dir els teus pares?

Els vaig demanar una opinió sincera i em van dir que els havia agradat. L’altre dia un amic em deia que no sap perquè ens fan parlar tant als actors, que hauriem de fer la nostra feina i no parlar tant, em sembla que potser té raó.

I la nit dels Premis Gaudí, com la vas viure?

Molt contenta, la nominació ja va ser un reconeixement que no esperava. Desconeixia completament que fos la primera categoría dels premis i això va ajudar a treure els nervis.

Quins referents tens?

Hi ha tantíssims actors i actrius que són un referent per mi. Podria dir que cada cop que veig una interpretació, ja sigui al cine o al teatre, aprenc alguna cosa nova. Fins i tot dels silencis, i sobretot de les mirades.

Per finalitzar. Quin paper t’agradaria fer?

De petita sempre havia volgut fer una Lolita, i ara em ve de gust una boxejadora, algú que sigui molt diferent de mi.