La Cremosa porta sobre els escenaris per primer cop en català el text de Sarah Kane, Purificats (Cleansed), coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort

Text – Redacció-Premsa Tantarantana. Fotografíes – Santi Martínez Sancho.

Avui dimecres La Cremosa, sota la direcció de Mia Parcerisa, ha estrenat l’obra de la dramaturga britànica Sarah Kane, Purificats (Cleansed), estrenada el 1998 a la Royal Court Theatre Downstairs de Londres. El text, traduït al català per Jordi Prat i Coll, explora l’amor com un acte de desafiament contra forces repressives, però també, com un acte de les forces de poder per torturar qualsevol intent d’expressar-lo. L’obra es pot veure a la Sala Baixos 22 del Tantarantana fins al 25 de febrer.

Kane va escriure aquesta peça un any abans del seu suïcidi, per denunciar la violència i les vexacions viscudes pels interns dels psiquiàtrics que ella mateixa havia patit, “si la gent pot estimar-se després de tot això, llavors l’amor és la cosa més poderosa”.

L’autora escriu aquest text un any abans del seu suïicidi per denuncia la violència viscuda en els centres d’internament psiquiàtric que ella mateixa havia patit.

Una producció que recerca els límits de tot allò que pot passar en escena, amb un univers i un llenguatge únic, un espai sonor que es crea en directe i referències del gènere slasher, propi del terror cinematogràfic.
<< I quan no et sento, res no té sentit. Fins i tot pensar en morir, hòstia puta, no té cap mena de sentit >>

Purificats té com a premissa una pulsió autodestructiva: violència i sexe que s’entrellacen en l’amor, i l’amor ho pot tot. Els personatges, Robin, Carl, Tinker, Grace, Dona, Rod i Graham, són incapaços de mostrar amor i s’expressen a través de la violència, que esdevé l’únic mitjà de comunicació possible. L’autora explica que “tots emanen amor i van al darrere d’allò que necessiten. Els obstacles són extremadament desagradables, però d’això no parla l’obra. Allò que condueix la gent és la necessitat, no l’obstacle. La peça parla sobre com i quant estima aquesta gent”.

La companyia presenta la seva personal adaptació i honest homenatge a aquest text oníric i poètic de Sarah Kane, una producció que recerca els límits de tot allò que pot passar en escena, amb un univers i un llenguatge únic, un espai sonor que es crea en directe i referències del gènere slasher, propi del terror cinematogràfic. Una peça on tot allò que sembla estrany no és la violència diària, sinó l’amor que sobreviu. També, una obra impossible de representar segons la pròpia autora “pots dir que no pot ser escenificada, però tampoc no pot ser cap altra cosa”.