Text – Redacció-Focus. Fotografíes – Santi Martínez Sancho-Sergio Parra.
Aquest passat dimarts al matí, el Teatre Romea ha acollit la presentació de Alma y palabra. San Juan de la Cruz, una obra amb dramatúrgia de José Carlos Plaza a partir dels textos de San Juan de la Cruz, dirigida per Lluís Homar i produïda per la Compañía Nacional de Teatro Clásico (CNTC). L’espectacle està protagonitzat per Lluís Homar i Adriana Ozores, acompanyats per la música de Frederic Mompou, interpretada en directe per Emili Brugalla.
També s’ha presentat El templo vacío, una obra amb dramatúrgia de Brenda Escobedo, dirigit per Lluís Homar i Brenda Escobedo i creat a partir dels textos de Ibn Arabi (Abenarabi de Murcia), Ramón Llull, Jacint Verdaguer, San Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús. Amb música coral de J.S. Bach i protagonitzada per Lluís Homar acompanyat pel quartet vocal format per Manon Chauvin, Gabriel Díaz, Pablo Acosta i Lluís Frigola.
A la roda de premsa hi han assistit Josep Maria Pou, director artístic del Teatre Romea, i la companyia.
Josep María Pou ha volgut recalcar que es tracta de la tercera temporada consecutiva que la formació liderada per Lluís Homar presenta els seus muntatges a l’escenari del Romea, una dinàmica que, espera, “es converteixi en visita obligada de la CNTC ja que, al mateix temps, obre una finestra al teatre en llengua castellana.”
“En canvi, – apunta el director artístic del Romea – en la visita d’aquest any, els dos espectacles marquen certes diferències amb els dels anys anteriors. Durant dues setmanes, volem convidar al públic a experimentar la vida assossegada mitjançant una experiència mística. Perquè això sempre és guaridor, no només per l’ànima, sinó també pel cos i l’intel·lecte. Potser hauríem de començar a dir que el remei per la salut mental es trobà en allò místic.”
En efecte, el Teatre Romea acull dues propostes de la CNTC (Compañía Nacional de Teatro Clásico) amb en Lluís Homar com a impulsor, director i intèrpret, basades en els autors místics de l’herència cultural i literària del nostre país: Alma y Palabra. San Juan de la Cruz i El Templo Vacío. Ambdues propostes plantegen una experiència singular, una atmosfera recollida on el text incita a una vivència quasi mística, a una transformació de l’espectador en un intercanvi que travessa les fronteres habituals del fet escènic.
Alma y palabra. San Juan de la Cruz
Lluís Homar ha exposat d’on va sorgir la idea de l’espectacle i què suposa fer-lo, tant per als seus integrants com pel públic.
«Aquest va ser el primer projecte del qual em vaig fer càrrec amb la CNTC – ha explicat Homar -. La seva estrena principal va ser en plena pandèmia al Corral de comedias de Almagro. També el vam portar al Temporada Alta, l’octubre de 2020. Quan vaig decidir tirar-lo endavant, el primer que vaig fer va ser contactar amb l’Adriana Ozores. Volíem combinar tres elements, fent presents a l’escenari la poesia, la música i la pintura, amb el Crist crucificat de Velázquez, tot plegat per fer arribar la mística al públic a través dels textos de San Juan de la Cruz.»
Adriana Ozores ha complementat les paraules del seu company d’escena, parlant de l’espurna artística i humana que ha envoltat el projecte en tot moment i que ha definit tant l’objectiu de l’espectacle com la voluntat transformadora que l’ha vertebrat en tot moment.
«Pretenem apropar aquesta meravella d’autor i els seus textos des del nostre sentir, de cada un dels tres intèrprets que trepitgem l’escenari. És una recerca espiritual que no ens és aliena. Una consideració a tenir en compte – ha continuat l’actriu – és com l’art, entès com a paraula, entès com a música, com una obra pictórica, ens col·loca en un lloc diferent des del qual resulta més fácil transitar o voler arribar a un estat més elevat i espiritual, apropar-nos més a aquest món íntim i sagrat, a aquella part nostra que ens eleva. San Juan i Mompou transiten en tots nosaltres i fa que, entre nosaltres tres, es crei una sinergia excepcional. Crec que aquesta és una iniciativa preciosa per part d’en Lluís Homar de voler apropar els autors místics al públic d’avui dia, i és una novetat en el sentit de voler mostrar que l’art és una eina de descobriment d’una dimensió més gran.»
Per la seva banda, Emili Brugalla, pianista de l’espectacle que interpreta peces de la Musica callada de Frederic Mompou ha volgut compartir els paral·lelismes, a priori poc evidents, entre les figures San Juan de la Cruz i del compositor:
«Mompou i San Juan semblen, en principi, personatges molt diferents, però jo penso que, fins el Renaixement, la figura del sant és molt publica, mentres que la del artista és més anònima. Després del Renaixement, en canvi, és a l’inrevés. Si San Juan hagués nascut al segle XX, no tinc cap dubte que seria un artista. Ambdós transmeten el sagrat i transformen les persones. Aquesta és una de les intencions espirituals que ens fa profundament humans. En aquest espectacle, la musica de Mompou fa gran la paraula de San Juan. Els dos s’ajuden, es multipliquen. Són com angles de la mateixa figura. Al final, l’experiència que tenim a l’escenari ens transforma fins i tot a nosaltres mateixos, i això és una cosa que agraeixo molt al Lluís. Crec que a Mompou li hauria entusiasmat veure aquest espectacle.» – ha confessat el músic.
El Templo Vacío
Per la seva banda, El Templo Vacío és un espectacle amb una dramatúrgia conformada partir dels textos de Ibn Arabi (Abenarabi de Murcia), Ramón Llull, Jacint Verdaguer, San Juan de la Cruz i Santa Teresa de Jesús, entre altres, que també implica text i música, aquest cop amb un quartet vocal interpretant música de Johann Sebastian Bach.
Brenda Escobedo, dramaturga i codirectora de l’espectacle, defineix així l’obra: «Més enllà de la poesia lírica de San Juan i Santa Teresa, volíem ensenyar que el camí místic és, en realitat, filosòfic, un entrenament espiritual, i que la línia dramatúrgica d’aquest espectacle porta a entendre que el temple és l’ànima i el buit és l’ego.»
La directora ha continuat explicant els autors que aparèixen en l’espectacle i com el públic experimentarà un viatge a través dels textos místics de les línies més poètiques de la literatura ibèrica i europea.
«En una hora podem conèixer l’essència del llenguatge de San Juan de la Cruz, Miguel de Molinos, Ramon Llull, Jacint Verdaguer… i, al mateix temps, la filosofia alemanya d’Europa Central. Hi ha també un soliloqui de Calderón de la Barca, descontextualitzat i extret d’una altra obra, que ens permetrà veure com els escriptors del Siglo de oro també cercaven el sentiment de la fe.»
Lluís Homar, explicant la raó de presentar ambdós espectacles conjuntament, ha dit: «Tot i que la distància entre els dos espectacles és d’uns tres anys, per nosaltres, presentar aquest programa doble té tot el sentit del món. Principalment, volem apropar la figura d’aquests autors al públic modern i trencar una mica amb les idees preconcebudes sobre els místics i les seves característiques. En tot cas hi ha una sincera voluntat de modificar, cap a bé, les nostres vides.»
Brenda Escobedo ha acabat afegint: «Són espectacles preciosos i, a través de les paraules dels místics, crec que també coneixerem una part molt íntima d’en Lluís Homar.»
Alma y palabra. San Juan de la Cruz es representarà a partir del dimarts 6 de febrer de 2024 al Teatre Romea.
El templo vacío es representarà a partir del dimarts 13 de febrer de 2024 al Teatre Romea.
Sinopsi Alma y palabra. San Juan de la Cruz
Un viatge espiritual cap a la interiorització, cap a la trobada d’un mateix, del veritable jo.
La posada en escena dirigida per Lluís Homar ajunta tres disciplines artístiques: la poesia mística de San Juan de la Cruz, la música amb peces de la Música callada de Mompou o la pintura amb el quadre Crist crucificat de Velázquez. En paraules de Lluís Homar, «tres eines de llum meravelloses per a transitar del desassossec a l’assossec». El muntatge posa de manifest aquest camí que porta a la renúncia dels béns materials per a trobar-se amb un mateix i amb el transcendent. «San Juan ens parla de la renúncia que, encara que el nostre instint ens porti a voler tenir-lo tot, el Ser passa per desprendre’s de tot; anar a contracorrent, no tenir, buidar-se de tot allò que aparentment ens dona confortabilitat i endinsar-se en un espai completament desconegut i que al descatalogar-nos de l’habitual ens posa en un camí de vertigen», segons afirma Lluís Homar.
En la interpretació, Adriana Ozores i Lluís Homar posen veu als versos del nostre gran poeta místic, acompanyats tots dos al piano per Emili Brugalla que interpreta una selecció de peces de la Música callada de Frederic Mompou. Adriana Ozores destaca que «m’encanta la poesia i m’encanta San Juan de la Cruz. Com ha de ser la bona poesia, és un poeta lliure que expressa els racons més profunds, foscos, incerts i inagafables de la seva ànima. Així, que d’alguna manera ens trobem amb tota aquesta part quan interpretem la poesia de San Juan o la música de Mompou. És una trobada de l’espectador amb tot això. I això és el que oferim al públic. És un transitar, fer-nos recordar o acostar-nos a aquesta transcendència que d’alguna manera tots en un moment toquem o anhelem tocar».
Sinopsi El templo vacío
El muntatge recorre alguns dels textos capdavanters de la literatura mística espanyola que, en paraules de Lluís Homar, codirector i intèrpret, «es construeix amb la digestió d’altres tradicions místiques presents al nostre país, especialment la jueva i la musulmana. A aquesta suma de tradicions cal incorporar tota la tradició teològica que la cultura europea provoca al llarg de l’acceptació de la seva arrel cultural judeocristiana».
Barnafotopress 
Deja un comentario