Xavier Albertí dirigeix ‘L’Emperadriu del Paral·lel’, de Lluïsa Cunillé que posa en dansa els fantasmes del Paral·lel dels anys vint

Text: Redacció, Premsa TNC. Fotos: May Zircus / TNC.

L’obra es podrà veure del 6 de maig al 13 de juny a la Sala Gran del TNC. Seguint amb la política de les estrenes rotatives, l’estrena d’avui comptarà amb l’assistència de diferents col·lectius afins al muntatge i també d’Àngels Ponsa (consellera de Cultura) i Ada Colau (alcaldessa de Barcelona).

© May Zircus / TNC

Xavier Albertí tanca la seva etapa com a director artístic del TNC amb L’Emperadriu del Paral·lel, un text de Lluïsa Cunillé que porta a escena l’ebullició popular del Paral·lel dels anys vint. L’obra es podrà veure del 6 de maig al 13 de juny a la Sala Gran del TNC i compta amb un repartiment de fins a tretze intèrprets: Pere Arquillué, Montse Esteve, Chantal Aimée, Alejandro Bordanove, Oriol Genís, Maria Hinojosa, Sílvia Marsó, Mont Plans, Jordi Domènech, Aina Sánchez, Roberto G. Alonso, Carme Sansa i Albert Mora. Paral·lelament, el vestuari de L’Emperadriu del Paral·lel és un homenatge a l’extraordinària figurinista del món del teatre María Araujo que va morir el març del 2020.

Gràcies a la política d’invitacions actual, i seguint amb la voluntat d’obrir les estrenes del TNC a diferents col·lectius representatius de la societat, l’estrena d’avui dijous 6 de maig de L’Emperadriu del Paral·lel compta amb l’assistència de familiars i amics de María Araujo; activistes del Paral·lel; directius i representants d’espais escènics i sales històriques del Paral·lel; representants i equips de sastreria del Teatre Lliure, Focus i del Teatre del Raval (per la seva cessió de vestuari); representants de Taller Goretti; membres de la SGAE (entitat que ha col·laborat a recuperar i trobar peces musicals de l’obra), entre d’altres.

© May Zircus / TNC



La temporada 2017-2018 el Teatre Nacional de Catalunya va inaugurar l’actual política d’invitacions per a les estrenes. D’acord amb la seva voluntat de servei públic, el TNC establia un sistema de rotació de convidats per a les estrenes amb l’objectiu que hi poguessin assistir col·lectius de la societat catalana que fins aleshores no hi tenien accés: associacions, estudiants, col·legis professionals, joves, gremis, etc. A cada estrena, doncs, es convida un públic específic (diferent) i així es consolida també la voluntat d’obrir-se a nous sectors i d’esdevenir el TNC de tothom.

La dramaturga Lluïsa Cunillé posa en dansa els fantasmes del Paral·lel en una gran simfonia de la bohèmia nocturna barcelonina.
Pocs mesos abans que es proclami la Segona República, Barcelona plora la seva artista més estimada i aclamada: Palmira Picard, «L’Emperadriu del Paral·lel». Mentre la gran avinguda de l’oci barceloní es troba de dol, l’efervescència nocturna ha convocat al bar La Tranquil·litat tota mena d’artesans de l’escenari, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres agitadors heterodoxos, que s’embriagaran a la salut i memòria de la gran celebritat.

Com una vibrant simfonia escènica, L’Emperadriu del Paral·lel de Lluïsa Cunillé fa dansar -a ritme de cuplets, proclames polítiques i agudeses tavernàries- l’ebullició popular del Paral·lel dels anys vint i el frenesí dels primers anys trenta, que aviat es veurien condemnats a empassar-se d’un sol glop tanta amargor.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s