Lluís Homar interpreta a Cyrano acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori, dirigits per Pau Miró

Text – Redacció-Premsa Temporada Alta. Fotos – Copyright David Ruano.

Lluís Homar, recentment guardonat amb el Premi Butaca al millor actor, es posa a la pell de Cyrano acompanyat de Joan Anguera, Aina Sánchez, Albert Prat i Àlex Batllori i de l’equip artístic que ja va triomfar amb Terra Baixa: Pau Miró a la dramatúrgia i direcció, Lluc Castells a l’escenografia i vestuari, Sílvia Pérez Cruz a la música original, Xavier Albertí i David Bofarull a la il·luminació, Damien Bazin al so i Oscar Valsecchi com a adjunt a direcció i moviment i amb la nova incorporació d’Albert Arribas a la traducció.

cyrano_homar_c_davidruano

Copyright David Ruano

L’espectacle, una coproducció del festival Temporada Alta, festival de tardor de Catalunya i el mateix Lluís Homar, s’estrena el 8 de desembre al Teatre Municipal de Girona i el 15 de desembre comencen les funcions al Teatre Borràs de Barcelona.

Temporada Alta i Lluís Homar: excel·lència per a un públic majoritari

Després de l’èxit artístic i de públic de Terra Baixa, Lluís Homar i el festival Temporada Alta tornen a impulsar una projecte teatral singular. I per fer-ho, s’envolten de grans professionals amb gran experiència i excel·lència en el seu camp per fer arribar al públic un muntatge impecable.

Amb Pau Miró i Oscar Valsecchi, Homar forma un tàndem creatiu que els duu a abordar els clàssics amb una mirada sensible i actual buscant els punts de confluència entre els temes de la literatura universal i les preocupacions de qualsevol ciutadà.

L’equip artístic que els acompanya en aquesta proposta torna a ser el mateix que en el muntatge anterior: la veu excepcional de la cantant Sílvia Pérez Cruz serà a la banda sonora, que gaudirà de la sensibilitat de Damien Bazin en el disseny de l’espai sonor; la mirada experimentada d’en Lluc Castells a l’espai escènic i el vestuari, i el privilegi d’un disseny d’il·luminació que elaboraran conjuntament David Bofarull i el director escènic i actual director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí.

cyrano_c_davidruano

Copyright David Ruano

L’experiència, l’amistat i l’ofici provat de tots ells, al servei del Cyrano més contemporani.

Tots som Cyrano

En paraules de Pau Miró, “Cyrano és un home que lluita contra la seva pròpia debilitat. I si bé és capaç d’enfrontar-se a cent homes i vèncer-los, no pot fer el mateix amb la seva feblesa.” I és aquesta feblesa, la de fer-se “petit davant la seva por més íntima: expressar que estima i que necessita ser estimat sense que li calgui l’ajuda de cap intèrpret”, la que centra la mirada del director: “en les dificultats de viure amb plenitud allò que som. Les nostres imperfeccions, o potser podríem dir-ho d’una altra manera: allò que ens fa singulars, gairebé mai és ben rebut per la societat.”

cyrano_equip_c_davidruano

Copyright David Ruano

Per a aquest Cyrano, reivindicatiu i feminista, s’ha incidit en la universalitat del text d’Edmond Rostand i en els temes que afecten a tothom: la imatge d’un mateix, l’acceptació dels nostres defectes i virtuts, la verbalització de les emocions o la llibertat/dignitat personal enfrontada a la col·lectivitat.

Cyrano, un referent de la història del teatre

Al Cyrano d’Edmond Rostand (escrit a finals del s.XIX), les referències teatrals surten de sota les pedres. Per anomenar-ne només algunes, a banda de fer servir l’estratègia del teatre dins del teatre, els seus versos contenen el ressò d’autors tan diferents com Molière, Gougenot, Baro, Shakespeare, Victor Hugo, Musset, Racine o Corneille.

La fama del personatge (de mitjans s. XVII), però, té més a veure amb els seus escrits, exemple d’una sòlida cultura humanista i llibertina, que posaven en qüestió l’ordre establert (la religió i la monarquia) i el van fer guanyar molts seguidors però també molts enemics, sobretot entre l’església catòlica. De Cyrano es diu que va morir a causa d’un estrany accident, se sospita que provocat.

Edmond Rostand, al seu torn, escriu aquesta peça ja en ple Romanticisme. Seguint de manera figurada les seves peripècies vitals, ret un homenatge al dramaturg que admirava per afinitat ideològica i estètica. Alhora, atorgant-li el privilegi de convertir-lo en un dels pocs herois romàntics ‘lletjos i sublims’, fa de la seva característica física un dels puntals simbòlics de l’obra.

Cyrano de Bergerac, doncs, que va arribar a ser la peça més popular del seu autor, és una obra clau per entendre els valors de la Il·lustració i del Romanticisme, i resulta imprescindible com a exemple de la transmissió en l’art del teatre.

Lluís Homar és un dels directors i actors més prolífics i amb més reconeixement del panorama teatral i cinematogràfic del nostre país. Algunes de les seves direccions d’escena més recents són Les noces de Figaro, de Caron de Beaumarchais, l’any 2016, L’art de la Comèdia d’Eduardo de Filippo el 2015, Adreça desconeguda de Kathrine Kressmann Taylor el 2013 o Luces de Bohemia de Ramón María del Valle-Inclán el 2012. Ha actuat en un gran nombre de muntatges i algunes de les seves interpretacions recents són Ricard III, de William Shakespeare i direcció de Xavier Albertí, actuació que li ha fet guanyar el premi Butaca a millor actor, Les Bruixes de Salem d’Arthur Miller i direcció d’Andrés Lima, El professor Bernhardi d’Arthur Schnitzler i direcció de Xavier Albertí, De Damasc a idomeni, amb text de Llàtzer García i direcció d’Albertí o Terra Baixa i Lluís Homar, d’Àngel Guimerà i direcció de Pau Miró. Al llarg de la seva carrera ha guanyat, entre d’altres reconeixements, un Premi Goya (2011), un Premi Gaudí (2011), un Fotogramas de Plata (2000), un premi Max i tres Premis Butaca.

Pau Miró és llicenciat en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic – Institut del Teatre (1999). Com a dramaturg ha estudiat en seminaris a l’obrador de la Sala Beckett, impartits per Carles Batlle, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Sanchis Sinisterra, Martin Crimp, Juan Mayorga i Javier Daulte. A Temporada Alta ha diverses obres com Els jugador (TA11), Un refugi indi (TA12), Terra Baixa i Lluís Homar (TA14), Filla del seu pare (TA15), entre d’altres.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s