“Merlí” roda la traca final

Text – Redacció-Premsa TV3. Fotos – Premsa TV3.

Els peripatètics han tornat a la feina per enllestir el segon curs de Batxillerat en la tercera, i última temporada, de “Merlí”. Des del 24 d’abril es roden nous capítols de la sèrie revelació de TV3, produïda per Veranda TV, amb idea i guió d’Héctor Lozano, direcció d’Eduard Cortés i protagonitzada per Francesc Orella, en la pell d’un professor de filosofia molt peculiar.

El camí cap a la maduresa està ple de relliscades i ensopegades, ja se sap. Si no, que l’hi diguin al pobre Ivan, que acaba estès, ben llarg, al passadís del Guimerà. Per sort, l’actor Pau Poch queia sobre tou. Un matalàs amortia la caiguda, repetida una vegada i una altra, fins a la presa perfecta sota l’ull crític d’Eduard Cortés, el director de “Merlí”. El passadís d’armariets grocs i taronges ha tornat a omplir-se de vida per a la tercera temporada de la sèrie. En una altra escena de rodatge, un passar constant de joves figurants acullen la conversa acalorada entre dos professors: l’Elisenda (Sandra Monclús) i el Gabi, el nou professor literatura. Un jove de 27 anys interpretat per Pau Vinyals que diu que podria passar per alumne: “Un personatge blanc, que arriba a l’institut amb ganes de viure i que mira de divertir-se per sobre de tot.”

Ell és una de les cares noves de la sèrie, al costat de la Silvana (Carlota Olcina), la nova professora d’història. Una nova docent “creativa, bona comunicadora, molt lluminosa i antagonista positiva del Merlí. S’assemblen en moltes coses, com que no tenen pèls a la llengua i que empatitzen amb els alumnes. No sempre pensen el mateix, fet que desestabilitza el professor de filosofia”, explica Olcina, que està encantada de treballar amb els Peripatètics, “uns generadors de vida”.

La tercera temporada de “Merlí” està en l’equador de rodatge. Va començar el 24 d’abril i acabarà segurament el 28 de juliol. Seran 14 capítols, un més que en les altres dues temporades. La previsió d’estrena és per a la tardor i, segurament, al setembre. Entre els nous filòsofs: Albert Camus, Kierkegaard i Karl Marx, entre altres.

“Caixa de sorpreses”, “traca final”, “temporada explosiva”, “bomba”, “adulta”, “fi d’etapa” són algunes de les paraules que surten quan se’ls demana que defineixin la nova temporada. Més madura, més fosca, més forta són altres dels qualificatius que marquen els nous capítols que posaran el punt final a una sèrie que deixarà un gran buit en els seguidors i també en tots els que hi han participat fent-la.

Héctor Lozano, el creador de la sèrie, explica que: “Continua sent una sèrie optimista, esperançadora, però sí que hi pot haver un punt més fosc i explosiu. Més radical en algun punt de la trama.” Surten temes com el TDH (trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat) o les drogues, però Lozano insisteix que l’important d’aquesta sèrie han estat sempre els personatges, la seva evolució emocional i no tant els temes. “La sèrie la vaig concebre ja amb tres temporades. També tenia pensat que la primera temporada fos primer de Batxillerat; la segona, la primera part de segon de Batxillerat i la tercera, el tram final abans de la Universitat. I sempre he volgut fidelitzar l’audiència amb els personatges i és un bon final acabar amb els mateixos que la van començar. Acabar així és una bona manera. No cal cremar la sèrie”, comenta Lozano. “Serà un final potent. Podria ser emotiu per sol fet que acaba i els personatges acaben Batxillerat, però també hi pot haver riures. Hi pot haver de tot”, i està clar que l’Héctor no explicarà massa més.

Qui té molt clares les raons de l’èxit de la sèrie és Eduard Cortés, el director. “Per descomptat, el guió és el pal de paller amb una història interessant al seu darrere. I aquest guió té tres virtuts que s’han sabut mantenir en la producció i fer que brilli”, explica. “Primer, el personatge de Merlí que hi ha escrit és molt bo i Francesc Orella l’ha fet créixer encara més. Segon, el conflicte adolescent amb la càrrega de profunditat de la filosofia que dona singularitat a la sèrie i l’ha fet encaixar molt bé amb el públic. La part pedagògica és molt neta, molt simple, fet que desperta l’interès pel que s’explica. I en tercer lloc, la veritat. La sèrie és molt poc impostada. No fa la sensació que s’actuï per a la càmera, sinó que s’és espectador d’aquesta realitat. Una realitat que és mèrit dels actors i dels diàlegs, potenciat prou perquè, simplement, l’espectador s’ho cregui”, afegeix.

I Merlí continuarà sent Merlí, però li sortirà competència: “Això va bé, que hi hagi competència. L’any passat hi va haver una antagonista (la Coralina) molt negativa, molt dura. Aquesta temporada, l’antagonista no ho és ben bé, però és una mena de rival. Una professora jove, guapa, brillant i amb mètodes d’ensenyaments també diferents i poc convencionals, en això se sembla al Merlí. I passaran coses entre aquests dos personatges, esclar.” Però Francesc Orella també explica: “L’essència del personatge no canvia, però li passaran fets que sorprendran l’espectador. Temes privats, es remouran coses i es qüestionarà el Merlí personalment i professionalment. Diguem que veurem el Merlí amb una mica de crisi.”

I què se’n farà, dels peripatètics? L’Oksana (Laia Manzanares), ja sense haver d’amagar l’existència del seu fill, ensenyarà el que té dins i es veurà d’on ve la seva rebel·lia. La Mònica (Júlia Creus) tornarà al nou trimestre tranquil·la emocionalment, fet que li permetrà ser més amiga dels seus amics i propera als problemes dels altres. Entre l’Oksana i la Mònica es crearà un vincle d’amistat que els serà d’ajuda mútua.

L’Ivan (Pau Poch) va acabar la segona temporada reconeixent el que sentia per la Berta (Candela Antón), encara que aquesta no sembla correspondre’l. En aquesta temporada, l’Ivan, com tots, començarà a pensar en el seu futur. Els seus estira-i-arronsa amb la Berta estaran presents en els nous capítols. Dos personatges foscos, amb conflictes semblants, que no se sap si s’estimaran o es barallaran… encara que, probablement, seran les dues coses.

El Joan (Albert Baró) i el Gerard (Marcos Franz) faran pinya. L’espectador trobarà un Gerard passota que vol viure la vida i fer-ho esclatar tot. Per la seva banda, el Joan, després del seu trencament amb la Mònica, deixarà de pensar en el futur i decidirà viure el present. Gaudir de l’ara.

L’Oliver (Iñaki Mur) tornarà de les vacances de Nadal amb un nou look, de castany i amb una nova residència, la casa de l’Ivan. La convivència amb aquest i l’evolució de la seva amistat amb la Tània marcaran la tercera temporada, on també s’aprofundirà amb el tema de la fe que ja es va encetar durant la segona.

Pel Marc (Adrian Grösser) els nous capítols estaran marcats pel seu retrobament amb el pare, que ha tornat a casa. En Marc va tenir un rol de pare i mare respecte al seu germà en les temporades anteriors i el retorn de la figura paterna generarà conflictes. El que no es diguin serà el més important.

La Tània (Elisabeth Casanovas) evolucionarà cap a trames més adultes. L’espectador podrà conèixer la seva mare i veure la noia a casa seva. La trama familiar del Pol (Carlos Cuevas) guanyarà en presència aquesta temporada. I com evolucionarà la relació entre tots dos és un altre secret d’estat en el món d’evitar espòilers. Només se sap que el Pol es deslliura de la seva màscara de tipus dur i ja es veurà què passa, cap a on va i amb qui…

Nova temporada i final de sèrie. I això marca un rodatge que ha començat encarregant-se precisament del desenllaç per treure’s la pressió que suposava. I tots els joves actors que encarnen els Peripatètics reconeixen un abans i un després de la seva participació en la sèrie.

Si els fa pena que acabi? Les paraules de Carlos Cuevas ho diuen tot i pronostiquen llàgrimes: “Molt. Jo ploro molt. Vaig plorar en el final de la primera, en el final de la segona i el final de la tercera serà dramàtic, perquè som un grup molt xulo, un equip de gent meravellosa, i crec que tornarem a treballar en algun altre projecte, aquí o allà, amb una sèrie tan maca, tan ben escrita, tan ben interpretada, amb una història amb què els actors creiem com aquesta”. I és que més que un grup de feina, han acabat sent una família.

També son conscients del buit que deixaran en l’audiència. Aquesta mena de tristor que només deixen els productes que es converteixen en experiències vitals. Una sèrie que no només es veu, es viu. I prometen que no decebran l’espectador.

 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s