Laia Manzanares “Merlí és una serie necessària pels temes que tracta. Et fa reflexionar”

Text i Fotos – Albert Roca. 

Laia Manzanares és una de les noves incorporacions de la segona temporada de Merlí, que ahir dilluns va emetre el primer capítol. Laia interpreta a l’Oksana, la nova alumna de la classe de segon de Batxillerat. Té 18 anys i és adoptada a Ucraïna. Es nota que és més gran i que té més experiència que la resta. Les noies l’admiraran i els nois la trobaran molt atractiva. Des del principi es fixarà en el Gerard, però ell només té ulls per a la Villamore. A l’Oksana li agrada embolicar la troca i sempre es mostra més experimentada que les altres noies, sobretot en qüestions sentimentals. Del seu personatge i la serie ens parla en aquesta entrevista.

Preg. ¿ Havies treballat en televisió anteriorment ?

Sí, en un capítol de la segona temporada de Cites, on interpretava una noia bastant més tímida que l’Oksana a la serie Merlí.

Preg. ¿ I com definiries el teu personatge ?

És molt lliure, no jutja gaire a la hora d’actuar i fa moltes coses que altres persones no farien.

Preg. ¿ Has empatitzat amb ella ?

Jo amb l’Oksana puc empatitzar molt i aprendre d’ella.

Preg. ¿ I com s’integra en l’Institut ?

Arriba, es fa el seu lloc, veu el panorama. Sap dir les coses i sap comunicar-se molt bé.

Preg. ¿ Com ha anat l’experiència de rodar en una serie d’èxit com Merlí ?

Encara estic tremolant amb les cames. Cada dia rodant durant tres mesos, i en cada rodatge aprenia una mitjana de vint coses.

Preg. ¿ Havies vist la primera temporada ? ¿ T’agraden series que tractin tantes coses com Merlí ?

Jo he sigut espectadora i m’agradava molt. És una serie necessària pels temes que tracta… els conflictes. Penso que aixi haurien de ser totes les series: que et facin reflexionar i et facin pensar.

Preg. Per finalitzar. ¿ T’interessa la filosofia i algún filòsof en particular ?

Vaig coneixer a Nietzsche en un moment de la meva vida i vaig confiar en ell. Em va interessar la teoria del supherhome. Estar lliure de la moral oocidental imposada. Pensar realment si em molesta aixo o si la moral m’ha imposat que em molesta això. És molt interessant aquesta reflexió.