Text – Albert Roca. Fotos – Arxiu Letícia Guillén-Rodatge Capa Negra.
El passat 19 de juliol es va iniciar el rodatge del filme de Jaume Najarrro “Capa Negra”, que explica la història del bandoler Josep Sabat, que va viure diferents aventures entre el 1812 i el 1836. Basat en fets reals, el filme compta amb un extens repartiment, encapçalat per Irene Gellida i Jack Queralt, acompanyat d’actors i actrius com Jordi Díaz, Ferran Terraza, Roger Pera, Octavi Pujades, o Letícia Guillen. Amb ella precisament entrevistem per parlar-nos del filme i altres coses.
-Quin personatge interpretes?
Interpreto a la dona de Joan Canals, i són uns masovers de classe mitja i van passant coses amb el bandoler de Capa Negra.I fins aquí puc parlar.
-T’identifiques amb el teu personatge?
Sempre m’identifico en alguna cosa ja què darrera del personatge estic jo com a actriu i com a persona. Però en aquest cas, amb el personatge d’aquesta pel·lícula m’identifico en què és una dona que li agrada fer les coses de manera correcte en la vida i èticament per no tenir problemes. I que diu el que pensa quan és necessari però sempre tenim respecte per els altres.
-Els actors i actrius sou d’una “pasta” especial alhora de fer les coses
Em fa gràcia quan la gent es pensa que els actors podem parlar amb tothom de manera desenfadada i en realitat podem ser molt vergonyosos. La vergonya la tens, però alhora de treballar separes la vida del que és la feina. Més que vergonya perds amb més facilitat la por escènica.
-Has fet de model de fotografia, i presentadora
M’agrada molt ser presentadora ja que em permet tenir en contacte amb la gent, passen imprevistos i has de reaccionar amb celeritat. Recordo que una vegada una gala que presentava, i on anunciava que hi hauria una actuació un nen de 10 anys va preguntar-me si hi hauria un striptis i vaig haver de respondre amb gràcia. En aquests actes sempre et trobes de tot i has de guanyar-te al públic.

-Has estat a Los Ángeles i et vas fer una fotografia amb l’estel de Charles Chaplin. T’agrada molt?
Sí. Considero que és una persona molt important en el cinema. El discurs final de El Gran Dictador és molt vigent. En realitat m’inspira la vida de persones així, com també Walt Disney, que partiexen de somnis i lluiten per fer-los realitat. Quan ho tens més fácil, i ho tens tot fet no has de patir i quan lluites d’aquesta manera és molt més enriquidor ja que tens un instint de superació. Axò és lo maco.



Deja un comentario