Entrevista a l’actor Juan Diego

 

Text Albert Roca. Fotos Albert Roca y Carlos Ferriz.

En els primers dies del festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, una de les pel·licules que va tenir una millor acollida va ser  la producció “Insensibles” de Juan Carlos Medina, que ofereix una mirada a la guerra civil, a partir del terror, amb uns nens que pateixen un síndrome que els fa insensibles al dolor físic. Dins el repartiment destaca la presència de l’actor Juan Diego, amb una de les trajectòries més importants en la història del cinema espanyol i que visitava el Festival per primer cop “saps, considero que Sitges és el paradís. És el p… mediterrani. Té quelcom de sorprenent…“.

Malgrat l’alegria per presentar aquest filme Juan Diego no pot ocultar el seu desànim “per les retallades que s’han realitzat amb la cultura, que han estat realment escandaloses. Considero que és un cop d’estat amb tota regla i que també ha arribat a Europa”.

El filme està centrat en la sensibilitat davant els fets “és un fet que ens acompanya des de la prehistòria on es feien aquelles meravelloses obres a les cavernes, que mostrava una actitud davant les coses”.

I què pensa Juan Diego del patiment que tenim sobre el que succeeix als altres? “Si tú no mires a l’altre en el dolor no et reconeixeràs a tu mateix. És un mirall del que som. En el filme “Insensibles” es centra sobretot en la mirada cap a l’altre costat d’Europa quan va haver la Guerra Civil, on es germinava el faixisme, l’ordre, quan la naturalesa humana és el contrari, el caos… la llibertat”.

 

I tot això continua? El mític actor ens ho corrobora “tot allò no ha acabat. Al jutge Garzon se li aplica gairebé un consell de guerra, i la situació és molt preocupant a nivell general”.

Un dels temes de l’actualitat és la independència de Catalunya i l’actor ens diu la seva opinió “Es criminalitza el nacionalisme català….. però no hi ha un nacionalisme espanyol? Jo penso que la millor solució és un estat federal, que permeti una “Entente cordiale. L’estat no pot ser aliè a que hi hagin llengues, cultures, i reclamacions econòmiques”

Al llarg de la seva carrera ha interpretat centenars de personatges, i li ha quedat alguna cosa d’ells “Jo he tret de dins el canalla, l’assassí, l’homosexual, l’amant. He tret fora aspectes que formen part d’un mateix. I és molt millor que anar al psiquiatra”